El Barça necessitava un pas ferm. Si més no en el resultat. I el va fer. La situació no era tan dramàtica com la pintaven alguns, els que tenen dependència dels resultats, però tampoc era qüestió de fer més concessions als dubtes. Perquè es comença dubtant d'una alineació i s'acaba qüestionant tot el tinglado. L'equip de Guardiola necessitava un partit eminentment futbolístic, una actuació en què es pogués sentir a gust amb ell mateix, amb el seu futbol, amb les seves idees i la manera d'executar-les. A més, tornava a la lliga de campions després del llarg parèntesi hivernal i no era qüestió de presentar-se amb el cap jup. És el campió vigent, i això era el que havia de veure la gent, així era com s'havien de sentir els jugadors blaugrana.

Sense ser el Barça de Wembley ni el que va avançar amb solidesa a la lligueta, amb l'exhibició a Milà inclosa, ahir al Bay Arena va ser un equip fiable que va resoldre el partit amb molta contundència per ser l'anada dels vuitens de final, una cosa que en les tres temporades anteriors amb Guardiola no havia aconseguit. Aquest era el partit en què se li solien veure els descosits, malgrat que llavors sempre ho resolia amb eficiència i brillantor en la tornada al Camp Nou. No és que aquesta temporada i en aquest moment l'equip tingui una salut de ferro, però guanyar per 1-3 al camp d'un equip alemany no es fa sense jugar i competir bé. No va ser una exhibició, ni falta que feia. No es passa de la primera part a Pamplona a jugar com a Wembley només fent un viatge en avió a Alemanya. El Barça va fer el partit que li calia a Leverkusen. Competitiu i efectiu, però també mostrant algunes flaqueses. És la realitat que hi ha ara.

Xavi va quedar fora de l'equip pel mateix motiu pel qual no devia estar a punt per jugar a Pamplona. L'absència de Piqué, en canvi, segurament té a veure amb el que va fer a El Sadar. Encara que sembli al contrari, el partit va estar més determinat pel plantejament del Bayer que per la iniciativa del Barça. Replegat dins el seu camp, el Barça va poder fer una primera part còmoda. Amb molta possessió de pilota, jugant dins el camp del rival, amb paciència. També va notar la reaparició de Sergio Busquets. Cap altre com ell per cohesionar les línies de l'equip. Als blaugrana només els va caldre paciència i tenir l'encert de castigar la primera sortida dels alemanys de la cova: la pilota va arribar a Messi i Alexis va demostrar que és letal jugant a l'espai. 0-1. A la segona part el Bayer es va estirar. I segurament el tècnic Robin Dutt es va adonar que la primera part no li havia servit de res, que s'havia equivocat. El partit va ser més d'anada i tornada, i l'esforç del Barça per trobar l'equilibri i el control sempre és més exigent. I van passar les dues coses que podien passar. Una, que penjant una pilota els alemanys podien marcar. 1-1. I dues, que amb més espais el Barça podia sentenciar el partit. 1-2 i 1-3.

El Barça es va fer respectar en el retorn a la lliga de campions. Ho va fer sent respectuós, com sempre, a la seva manera de jugar a futbol, de competir. Reconeixent-se.