Josep Pla era aficionat a l'esport? Quina era l'opinió d'aquest geni de les lletres catalanes de l'activitat esportiva? L'any 1997, l'INEF de Catalunya va aprofitar l'any Pla, la celebració del centenari del naixement de l'escriptor per editar aquest llibret en què Ramon Balius ens mostra les referències que hi ha a l'esport en la immensa obra de l'empordanès. Els textos citats estan extrets de 15 obres o articles diferents, que Balius ressenya adequadament per a qui vulgui anar a cercar-los en el context general de l'obra. Una petita obra molt interessant per conèixer opinions i punts de vista d'un gran observador de tot el que passava al seu voltant.

En el primer text que troben Pla diu de la seva infantesa: “M'agradava jugar, i jugar amb jocs violents, encegadament, sense pensar en cap perill”, i que a l'escola, a Palafrugell, va jugar a futbol. També parla de natació –a la qual lloa molt–, de cacera i dels Jocs Olímpics, però el futbol acapara gairebé tot el que Pla va escriure sobre esport. I ho va fer amb la seva ironia i crítica habituals. “El temps que dedica la gent del nostre país a parlar de futbol és tan aclaparador que jo m'he demanat moltes vegades si el sentit social educatiu que implica qualsevol esport no ha esdevingut en el nostre país una rèmora, un mètode de cretinització general progressiva literalment nefast.” Com si hi hagués escrit avui mateix.

Pla també va conèixer el rugbi a Anglaterra i no es va poder estar de comparar-lo amb el futbol: “El futbol és, des del punt de vista de l'espectacle, un joc per a senyoretes. És un joc per a senyoretes fins i tot en aquest paradís dels esports que s'anomena Yorkshire. Si heu tastat el rugbi, el futbol resulta una cosa tan empalagosa i ensucrada, que com a espectacle només es pot comparar a les ensopidíssimes curses de braus.” I sentencia: “A mi em sembla que el rugbi al nostre país donaria un gran resultat.”