Una de les llufes que li han penjat a Pep Guardiola és que, sense qüestionar que és molt bon entrenador, no és un bon fitxador, que no l'encerta gaire amb les incorporacions de jugadors que són del seu gust o als quals dóna el vistiplau per ser fitxats. L'emblema d'aquesta llufa és Txigrinski. I a la llista d'errors de Guardiola s'hi afegeix Hleb, evidentment Ibrahimovic i fins i tot Cáceres. Molts o pocs? Per a uns, molts, i per a altres, pocs, perquè ja se sap que en això del futbol, i en el Barça en particular, hi ha de tot i per a tots els gustos. Però quan es penja una llufa és molt difícil treure-la, per molt que els fets demostrin fins i tot el contrari. És molt fàcil fer la llista de fitxatges des de l'arribada de Guardiola. Ja hem dit els quatre errors. Per ordre cronològic, podríem ara fer la llista dels encerts, més o menys sonats (jutgin-ho vostès): Alves, Piqué, Keita (2008/09), Maxwell (2009/10), Villa, Adriano, Mascherano, Afellay (2010/11) i Alexis i Cesc (2011/12). Pocs o molts? En qualsevol cas, seria injust fer aquesta valoració sense incloure-hi els jugadors de la casa que han pujat amb Guardiola i que ja s'han consolidat al primer equip o hi estan en camí: Sergio Busquets, Pedro, Thiago, Fontàs, Cuenca, Tello, Bartra, Montoya i Muniesa. Pocs o molts? Vostès mateixos.

I a què ve, tot això ara? Una mica per reflectir allò tan característic de la xerrameca futbolística, com és la memòria selectiva, que és l'instrument que s'utilitza per allò altre tan futbolístic que és voler tenir sempre la raó. Però hi he pensat, sobretot, per Alexis, pels seus dos gols a Leverkusen, per l'aportació de coses que el Barça no tenia, perquè dóna una nova dimensió a l'equip, fins i tot en l'aspecte humà. Perquè juntament amb Cesc, l'altre fitxatge de la temporada, també elogiat massivament, han aportat una millora considerable a l'equip que venia de guanyar tres lligues seguides i dues lligues de campions, entre molts altres títols. Cesc ha aportat gols, esperit, voracitat guanyadora, generositat, sacrifici, modèstia i, evidentment, el seu talent natural i la capacitat adquirida de nen per entendre el tipus de futbol que fa el Barça i que Guardiola ha potenciat. Alexis, més discontínuament per les lesions, també ha afegit qualitat, verticalitat, eficàcia, lluita, generositat i gols a l'equip. Tots dos, a més, comparteixen característiques que donen a l'equip solucions que no tenia prou desenvolupades, com és la capacitat per anar als espais rere la defensa, ja sigui quan Cesc ve de darrere o quan Alexis marca la línia ofensiva de l'equip buscant sempre la desmarcada en profunditat.

Si l'equip ha guanyat el que ha guanyat fins ara i pot aspirar a més és en bona part per ells. I Thiago i Cuenca i alguns més, és clar. Per acabar, recordem qui va prendre les decisions i què podria haver fet de l'equip sense ells i amb els que van marxar: Milito, Bojan, Jeffren i Maxwell.