L'EDITORIAL
La copa, una festa en un país de bàsquet
La copa ja ha superat els quarts de final, una eliminatòria que es va incloure en la fase final per tenir quatre dies de bàsquet als pavellons i a les ciutats seu, en comptes de dos. Fins ahir, la copa es podia perdre. A partir d'avui, el títol es comença a guanyar, i el Barça arriba a les semifinals amb molt bones perspectives. Les semifinals i la final, sobretot quan no hi ha sorpreses –l'eliminació de l'Unicaja no se'n pot considerar– i hi accedeixen els millors equips, solen oferir espectacles magnífics. L'ACB continua sent la segona lliga del món i les semifinals d'avui són les millors possibles tal com va quedar el sorteig. Una final Barça-Madrid, la tercera consecutiva, també seria la millor possible. Des de l'òptica del Barça, per l'historial favorable en els últims anys. Per l'ACB, perquè es garantiria unes audiències que cap altre enfrontament pot oferir. I per Catalunya, perquè omplir l'immens Palau Sant Jordi és un repte colossal però és també una oportunitat per demostrar que som un país de bàsquet. La imatge d'un Sant Jordi ple de gom a gom és tan engrescadora com la dels infantils de la minicopa a la Vall d'Hebron, qui sap si també amb una final Barça-Madrid. I si el català fos un dels idiomes d'ús en la megafonia, encara seria millor.