Han tornat

El Barça (i Messi) està a punt d'estar fi, molt fi. Com sol pas­sar cada tem­po­rada amb Guar­di­ola. Pot­ser ja no li arri­barà per gua­nyar la lliga, però sí per ser l'equip que s'ha tro­bat a fal­tar sovint. Més que pel resul­tat, prou con­tun­dent, va ser per la sen­sació. Els bio­rit­mes de Messi són també els de l'equip. Estan tor­nant als indi­ca­dors que té l'equip quan és impa­ra­ble. La nove­tat van ser els crits de “Guar­di­ola, Guar­di­ola!”. Ningú s'ima­gina l'equip sense ell. Que s'ho acabi de pen­sar. Els pròxims com­pro­mi­sos (Cal­derón...) pot­ser no seran deci­sius perquè doni el sí, però poden fer que ja no pugui dir que no. Messi ja va par­lar amb els qua­tre gols, però també li ho va dema­nar de paraula al final del par­tit.

L'equip encara té alguna via d'aigua, com la que li va fer encai­xar el gol de Piatti. Però la reacció a aquest cop d'adver­si­tat va ser de molta mag­ni­tud fut­bolística. L'equip d'Emery va repe­tir el plan­te­ja­ment de plan­tar la defensa força lluny del por­ter Alves, ajun­tar molt les línies i sor­tir espe­ri­tats per les ban­des quan recu­pe­ra­ven la pilota. Igual com a les defen­ses rivals els costa defen­sar el Barça perquè juga amb dos homes oberts a les ban­des, als blau­grana també els costa tan­car els con­tra­a­tacs del València perquè sem­pre sur­ten per la banda. Així va arri­bar el gol visi­tant al minut 8.

El 0-1 podia ser un mur davant els 13 punts d'avan­tatge del Madrid, però va ser un estímul. Senyal que l'equip va recu­pe­rant bones sen­sa­ci­ons. Fins lla­vors no havia tin­gut el con­trol del par­tit, i a par­tir d'aquell moment, més que a tenir-lo, va posar-se a fora­dar el sis­tema de con­tenció del València. Amb Xavi al camp l'equip hau­ria pogut triar la via de la pos­sessió mas­siva de pilota. Però no hi era. Això sí, per jugar en espais reduïts el Barça té els millors juga­dors del món: Messi i Ini­esta. Són capaços d'edi­fi­car l'Empire State en una rajola. Tots dos es van acti­var de mala manera. També hi va aju­dar Piqué, que tor­nava després d'un dels seus piques amb Guar­di­ola. Ho va fer des­ta­cant en el que és millor que els altres defen­ses: la sor­tida de la pilota. Ini­esta i Messi van tro­bar pas­sa­dis­sos, cor­re­dors i a vega­des auto­pis­tes entre les línies defen­si­ves rivals. Se'n van bene­fi­ciar Cesc, Ale­xis i Pedro, però sense poder mar­car. Van arri­bar mol­tes oca­si­ons i menys gols dels que merei­xia l'equip. El por­ter Alves va con­ti­nuar ins­pi­rat en tots els u con­tra u, excepte amb Messi, que ja ha tro­bat la manera de batre'l i va cap­gi­rar el resul­tat en dues juga­des d'opor­tu­nista. L'argentí està prou fi per fer de mig, de pas­sa­dor i de gole­ja­dor alhora. Amb dos gols més va sen­ten­ciar el par­tit. Es podia haver com­pli­cat perquè no hi havia manera de batre Alves. I va haver d'aparèixer el moment de Valdés, que va atu­rar un míssil de Feg­houli. La solució alter­na­tiva hau­ria estat tan­car-lo des del con­trol que sap exer­cir Xavi. Però el par­tit va que­dar obert i així el va afron­tar el Barça. És més, Guar­di­ola va fer entrar Tello per agi­tar-lo encara més. Amb tot des­bo­cat, Messi va esta­blir la sentència. Xavi va tre­pit­jar la gespa i se'n va anar al ves­ti­dor amb un golet. Bones notícies per a l'equip, a falta de la que espera tot­hom.