El format de copa amb final a vuit amb l'equip de la ciutat seu classificat d'ofici va ser un magnífic invent de l'ACB fa gairebé 30 anys. Tan bona era la idea que va ser copiada universalment i s'ha mantingut viva fins avui. Conserva algunes virtuts, com l'ambient que es viu als pavellons i l'aspecte convivencial entre aficions. En tots aquests anys costa recordar que hi hagi hagut cap incident greu entre seguidors amb rivalitat extrema. A les ciutats grans, però, la presència de l'esdeveniment queda diluïda en la magnitud de l'urbs. En aquest sentit, la copa funciona millor a seus mitjanes com ara Màlaga, Vitòria i Bilbao que a Barcelona o Madrid. Però el gran al·licient esportiu d'aquest format de copa era que sempre hi havia sorpreses, una o altra, a quarts, a semifinals o fins i tot en la mateixa final. O no va ser una sorpresa el títol del Manresa el 1996, el de l'Estudiantes el 2000, el de la Penya el 1997 (amb el Càceres de finalista!) i, en general, tots els que no han guanyat els quatre clubs grans? Aquest efecte sorpresa s'ha perdut. L'edició de Barcelona no haurà fet ric cap apostant. I les tres anteriors, tampoc. La caiguda importantíssima d'audiències no és culpa de la previsibilitat de la copa, però sí que és un factor més. I quan l'ACB ha trobat per fi un patrocinador tan potent per donar nom a la lliga, no és bona notícia aquesta davallada de l'impacte televisiu. Tornar al format de final a quatre no ajudaria a remuntar perquè eliminaria els equips petits (Fuenlabrada, Lagun Aro, Alacant), aquells que ja veuen com un extra el fet de ser a la copa. Reduiria la mobilització d'aficions i apagaria encara més la visibilitat del torneig a la ciutat seu. Però un Madrid-Fuenlabrada, per molts problemes que passi el peix gros, ha deixat d'interessar el gran públic perquè aquest aficionat, eventual però que fa grans volums, està interiorment convençut que el Fuenlabrada no té cap possibilitat de passar. Revertir aquesta percepció és el primer pas per recuperar la brillantor. Però trobar-hi una solució diferent d'enviar els quatre grans a l'Eurolliga i que no participin a les competicions estatals deu ser molt complicat. I, com a mínim a curt termini, un remei pitjor que la malaltia.