Va ser sortir en un mateix context els termes “terrenys”, “Viladecans”, “Eurovegas” i “Barça” i les faccions oposades del barcelonisme es van activar i van tornar a posar en marxa la seva maquinària bèl·lica per entrar en combat. Sí, ja ho sé que no s'ha d'utilitzar el llenguatge bèl·lic en el periodisme esportiu, però és que de les guerres només se'n pot parlar en termes bèl·lics si no es vol fer el ridícul amb metàfores inútils. Deia que arran de la possibilitat que el magnat Sheldon Adelson pugui instal·lar l'Eurovegas a Catalunya, amb uns terrenys de Viladecans com una de les opcions, els exdirectius del Barça de l'entorn de Joan Laporta van activar les seves armes de contraatac a Sandro Rosell i la seva directiva, i que aquests es van passar el dimecres intentant desplegar les defenses antimíssils. Tot pels famosos terrenys de Viladecans que va comprar el club. El terrenys que Laporta va comprar quan era president per 18 milions d'euros malgrat que hi havia valoracions que no arribaven als 6 milions. El mateixos terrenys que la directiva de Rosell va presentar com un dels màxims exemples de mala gestió de Laporta i que va fer famosos en una assemblea de compromissaris explicant la proposta d'un soci que volia que hi cultivessin carxofes i que les repartissin als socis, una manera irònica de demostrar la tesi de la junta actual que els terrenys no tenen cap valor de futur.

Efectivament, l'exdirectiu Xavier Sala i Martín es va afanyar a escriure al seu bloc acusant Rosell d'haver mentit quan va rebaixar el valor dels terrenys adquirits per Laporta. “Quan ha parlat de la situació econòmica del Barça, Sandro Rosell ha faltat a la veritat sistemàticament i sistemàticament ha estat enxampat”. El problema és que Sala va donar per fet que els terrenys on es podria fer el projecte Eurovegas eren els que havia comprat Laporta. El club, però, va precisar més tard que eren uns altres, que havien estat comprats fa molts més anys pel llavors president del club, Agustí Montal.

Així doncs, l'únic que va quedar en evidència és que els suposats terrenys no són res més que una nova excusa, un nou camp de batalla per a la confrontació entre uns i altres, entre els d'abans i els d'ara. Ha tornat al primer pla de l'actualitat aquella sensació que sovint el Barça és un lloc on uns i altres es barallen, independentment de si l'equip juga més bé o més malament o guanya títols o no en guanya cap. De seguida uns van veure que tenien una oportunitat per atacar la directiva actual, i aquests quasi que van quedar alleujats que els terrenys d'interès no fossin els que va comprar Laporta sinó uns altres, a pesar que el club hi pogués fer un bon negoci. Al final, Eurovegas es farà o no es farà i serà en un lloc o en un altre. L'únic que és segur és que les faccions enfrontades del Barça trobaran més aviat que tard qualsevol altre terreny abonat per continuar cultivant la carxofa del conflicte.