L'únic equip que té pressió en la copa feme­nina és el Ros Casa­res. És l'únic que pot fra­cas­sar. Igual com en el cas que no guanyés la lliga, o fins i tot l'Euro­lliga. El Ros és un equip d'NBA que juga a Europa, una altra dimensió. Ni el Rivas –per molt fac­tor local que l'ajudi– ni el Per­fu­merías Ave­nida poden fer ombra a un equip que va 22-0 en la lliga i 14-2 (dues der­ro­tes quan no tenia la màquina afi­nada) a Europa. Però hi ha un quart, l'Uni Girona, un autèntic infil­trat que dóna sen­tit a la volun­tat de fer les coses bé amb pocs mit­jans. Poquíssims, com­pa­rant-lo amb els altres, i menys que fa tan sols un mes. Les cata­la­nes sí que no hi tenen res a per­dre, perquè amb la dimensió de club que tenen, ser-hi ja supera la millor expec­ta­tiva.