El dia d'ahir trans­cor­ria amb nor­ma­li­tat. Parlo de l'àmbit espor­tiu. Era un dia tan nor­mal que ni tan sols havia fal­tat l'esti­ra­bot de torn per ten­sar l'ambi­ent al vol­tant del Barça. Dic esti­ra­bot pot­ser perquè tinc els bio­rit­mes més aviat bai­xos i perquè miro d'evi­tar el llen­guatge bèl·lic, però si fos rigorós en diria d'una altra manera. Seré rigorós, va. Però, això sí, hauré de ser una mica bèl·lic: el que hi va haver va ser un a altra anda­nada en la guerra civil en què des de Madrid han con­ver­tit la riva­li­tat entre el Real Madrid i el Barça. Va ser una piu­lada de Pedro J. Ramírez, direc­tor d'El Mundo del siglo XXI. Tal qual en versió ori­gi­nal: “Es inau­dito que se de por hecho que en la final de Copa se inju­riará masi­va­mente al Rey ¿No debería sus­pen­derse en ese caso el par­tido?” Doncs sí, home. I dete­nir prèvia­ment les dese­nes de milers de sos­pi­to­sos i els seus còmpli­ces i decla­rar l'estat d'alerta a Cata­lu­nya i el País Basc. Ah, i excloure el Barça i l'Ath­le­tic de totes les com­pe­ti­ci­ons, no fos cas que també les gua­nyes­sin.

Res d'extra­or­di­nari. El pa de cada dia. Però de sobte va sal­tar notícia que no esperàvem. Ni desitjàvem. Éric Abi­dal s'haurà de sot­me­tre a un tras­plan­ta­ment de fetge, un any després de l'anunci que hi tenia un tumor i d'haver estar ope­rat pocs dies després. De seguida les xar­xes soci­als es van omplir de mis­sat­ges de suport i ànim al juga­dor del Barça. I entre tota la gent de bon cor, evi­dent­ment no hi van fal­tar els que insul­ten el Barça dia sí dia també, que escam­pen difa­ma­ci­ons con­tra el club blau­grana i que creen l'ambi­ent de tensió per­ma­nent. Sense escrúpols, com sem­pre, com volent treure importància a la con­fron­tació que fomen­ten, com si el seu guer­ra­ci­vi­lisme fos un joc i la malal­tia d'Abi­dal fos l'únic que és real. Aquesta vegada pot­ser no sor­tirà el des­gra­ciat de torn que ara fa un any va gosar dir sense cap fona­ment i amb ànim de fer mal que el tumor del juga­dor francès estava rela­ci­o­nat amb el dopatge de què s'havia acu­sat el Barça des d'un pro­grama de la COPE poc abans. Però sí que ja han sor­tit els que diuen que la salut està per sobre de les riva­li­tats i que el més impor­tant és que Abi­dal es recu­peri, i bla, bla, bla... És clar que el més impor­tant és la salut d'Abi­dal. No cal que vin­guin ells a dir-nos-ho. Si de cas, el que hau­rien d'apren­dre és que el seu espe­rit de con­fron­tació quo­tidià també és per­ju­di­cial. Ja ho ha dit Pep Guar­di­ola més d'una vegada: “Algun dia pren­drem mal.”

Així va transcórrer el dia, amb el gir que havia fet quan es va saber la malal­tia d'Abi­dal. I el dia d'avui pot­ser ens sor­prendrà amb un nou enfron­ta­ment entre el Barça i el Madrid a la lliga de cam­pi­ons. O imme­diat i pro­jec­tat en les semi­fi­nals o la final. I ja hi tor­na­rem a ser. El Barça no espera rival en els quarts. El que l'espera és la inten­si­fi­cació del guer­ra­ci­vi­lisme o sis pos­si­bles enfron­ta­ments fut­bolístics. Men­tres­tant, això sí, tot­hom amb Abi­dal. Sense dis­tin­ci­ons.