Es queden curts
Al Barça li va costar més tancar el partit que desequilibrar-lo a favor seu. Va fer una primera part molt poderosa. Molt concentrat, amb les cames responent a tot el que els ordenava el cervell, que no són coses simples ni senzilles, sinó més aviat complexes i complicades: fer-ho tot, absolutament tot, amb la pilota com a centre de referència. Que no vol dir només passar-se-la fins a cansar-se, sinó també ocupar els espais i anticipar-se sabent quina pot ser la manera més ràpida i efectiva per recuperar-la. El Barça ho va fer ahir excel·lentment bé. Se'l va veure fi i poderós, com vol estar un equip en el tram decisiu de la temporada. Segurament no servirà per remuntar en la lliga, perquè el Madrid està tenint molta protecció per mantenir l'avantatge, però sí per competir com cal i amb possibilitats en la lliga de campions.
L'únic aspecte del joc en què el Barça està a un nivell inferior és en la culminació de les ocasions de gol. Un defecte que se li veu més en partits com el d'ahir, en què va ser capaç de deixar unes quantes vegades un jugador sol davant el porter. És veritat que hi va haver molt d'encert de Palop en moltes d'aquestes ocasions, com ja va passar al Camp Nou amb Javi Varas. En el partit de la primera volta la falta d'efectivitat va tenir penalització, perquè el partit va acabar amb empat a zero, amb un penal de Messi fallat inclòs. Ahir, simplement, el Barça hauria pogut evitar la combativitat del Sevilla si li hagués fet un parell de gols més, perquè d'ocasions en va tenir. Pedro va estar més explosiu, més trencador, més intens, se'l va veure més en forma que fins ara aquesta temporada, però de cara a porteria va topar sempre amb Palop. Cesc també ha perdut capacitat golejadora. En part és perquè en el tram central de la temporada ha jugat més de centrecampista, ocupant sovint la vacant de Xavi o la d'Iniesta. Li ha anat bé aquest procés, perquè s'ha adaptat a l'exigència que tenen els migcampistes en aquest equip, i ha adquirit els mecanismes per a l'elaboració i la contenció. Ahir mateix va ser Iniesta el que va ocupar la banda esquerra de l'atac i Cesc el que es va encarregar més de la construcció. Però gràcies a la seva intuïció per arribar a l'àrea va tenir un parell d'ocasions clares, en què no va saber definir amb encert. Tant a ell com a Pedro se'ls nota que necessiten veure porteria. Forma part del seu joc i ells ho troben a faltar tant com l'equip, malgrat que el seu treball col·lectiu va ser impecable.
Iniesta també va estar cara a cara amb Varas, però aquell instint devastador i aquella clarividència que té en la combinació i el driblatge els perd en la rematada. Al final, també Alexis va fallar un u contra u. Al capdavall, aquestes ocasions perdudes van donar vida al Sevilla, que va reaccionar amb enteresa als dos gols de la primera part. La concentració del Barça i la solidaritat de tots els jugadors en la pressió va evitar que el partit es compliqués. També hi va ajudar que Iniesta va intervenir més en l'elaboració, i el Sevilla va haver de tornar a córrer més rere els blaugrana, que ja s'havien escapat prou per endur-se el partit. La lliga continua. O no.