Es queden curts

Al Barça li va cos­tar més tan­car el par­tit que dese­qui­li­brar-lo a favor seu. Va fer una pri­mera part molt pode­rosa. Molt con­cen­trat, amb les cames res­po­nent a tot el que els orde­nava el cer­vell, que no són coses sim­ples ni sen­zi­lles, sinó més aviat com­ple­xes i com­pli­ca­des: fer-ho tot, abso­lu­ta­ment tot, amb la pilota com a cen­tre de referència. Que no vol dir només pas­sar-se-la fins a can­sar-se, sinó també ocu­par els espais i anti­ci­par-se sabent quina pot ser la manera més ràpida i efec­tiva per recu­pe­rar-la. El Barça ho va fer ahir excel·lent­ment bé. Se'l va veure fi i poderós, com vol estar un equip en el tram deci­siu de la tem­po­rada. Segu­ra­ment no ser­virà per remun­tar en la lliga, perquè el Madrid està tenint molta pro­tecció per man­te­nir l'avan­tatge, però sí per com­pe­tir com cal i amb pos­si­bi­li­tats en la lliga de cam­pi­ons.

L'únic aspecte del joc en què el Barça està a un nivell infe­rior és en la cul­mi­nació de les oca­si­ons de gol. Un defecte que se li veu més en par­tits com el d'ahir, en què va ser capaç de dei­xar unes quan­tes vega­des un juga­dor sol davant el por­ter. És veri­tat que hi va haver molt d'encert de Palop en mol­tes d'aques­tes oca­si­ons, com ja va pas­sar al Camp Nou amb Javi Varas. En el par­tit de la pri­mera volta la falta d'efec­ti­vi­tat va tenir pena­lit­zació, perquè el par­tit va aca­bar amb empat a zero, amb un penal de Messi fallat inclòs. Ahir, sim­ple­ment, el Barça hau­ria pogut evi­tar la com­ba­ti­vi­tat del Sevi­lla si li hagués fet un parell de gols més, perquè d'oca­si­ons en va tenir. Pedro va estar més explo­siu, més tren­ca­dor, més intens, se'l va veure més en forma que fins ara aquesta tem­po­rada, però de cara a por­te­ria va topar sem­pre amb Palop. Cesc també ha per­dut capa­ci­tat gole­ja­dora. En part és perquè en el tram cen­tral de la tem­po­rada ha jugat més de cen­tre­cam­pista, ocu­pant sovint la vacant de Xavi o la d'Ini­esta. Li ha anat bé aquest procés, perquè s'ha adap­tat a l'exigència que tenen els mig­cam­pis­tes en aquest equip, i ha adqui­rit els meca­nis­mes per a l'ela­bo­ració i la con­tenció. Ahir mateix va ser Ini­esta el que va ocu­par la banda esquerra de l'atac i Cesc el que es va encar­re­gar més de la cons­trucció. Però gràcies a la seva intuïció per arri­bar a l'àrea va tenir un parell d'oca­si­ons clares, en què no va saber defi­nir amb encert. Tant a ell com a Pedro se'ls nota que neces­si­ten veure por­te­ria. Forma part del seu joc i ells ho tro­ben a fal­tar tant com l'equip, mal­grat que el seu tre­ball col·lec­tiu va ser impe­ca­ble.

Ini­esta també va estar cara a cara amb Varas, però aquell ins­tint devas­ta­dor i aque­lla cla­ri­vidència que té en la com­bi­nació i el dri­blatge els perd en la rema­tada. Al final, també Ale­xis va fallar un u con­tra u. Al cap­da­vall, aques­tes oca­si­ons per­du­des van donar vida al Sevi­lla, que va reac­ci­o­nar amb ente­resa als dos gols de la pri­mera part. La con­cen­tració del Barça i la soli­da­ri­tat de tots els juga­dors en la pressió va evi­tar que el par­tit es com­pliqués. També hi va aju­dar que Ini­esta va inter­ve­nir més en l'ela­bo­ració, i el Sevi­lla va haver de tor­nar a córrer més rere els blau­grana, que ja s'havien esca­pat prou per endur-se el par­tit. La lliga con­ti­nua. O no.