“La lliga és cosa de dos: del Madrid i dels àrbi­tres.” La frase és d'un afi­ci­o­nat del Barça que va anar al Camp Nou dimarts al par­tit con­tra el Gra­nada i que va ser entre­vis­tat per Esport 3. Tant que costa inter­pre­tar la lle­ta­nia de Guar­di­ola quan diu una vegada i una altra que el Barça no gua­nyarà la lliga, tants experts elu­cu­brant, tants ente­sos fent-se el guardiòleg, tants ter­tu­li­ans des­xi­frant les claus, i resulta que ningú ha sabut expli­car l'últim hit del tècnic del Barça d'una manera tan sen­zi­lla, clara i explícita com aquest afi­ci­o­nat. Guar­di­ola diu que el Barça no gua­nyarà la lliga i un senyor des de la gra­de­ria ens diu per què: la lliga està en mans del Madrid i dels àrbi­tres. Els autors intel·lec­tu­als i mate­ri­als dels 10 punts de màxima diferència i que ara són 6. Ara se'ls gira feina.

Efec­ti­va­ment, ja tenim prou pers­pec­tiva, amb vint-i-vuit jor­na­des dis­pu­ta­des, per fer una anàlisi de la clas­si­fi­cació i des­triar el gra de la palla. Diguem que el Barça ha fallat alguns dies que ho podria haver fet més bé i també que el Madrid ha jugat a un gran nivell bona part de la tem­po­rada. Però un cop dit això, par­lem dels àrbi­tres. Par­lem pri­mer del par­tit de dimarts con­tra el Gra­nada. Al Barça li van xiu­lar dos penals en con­tra que es podrien dis­cu­tir però no ho faré, i en canvi no li van xiu­lar a favor la falta claríssima a Ale­xis ni les mans de Mainz, ni tam­poc un altre penal a Tello. Sim­ple­ment, cal dei­xar constància que els dos que li van xiu­lar en con­tra són la versió light d'una ina­ca­ba­ble sèrie de penals que el Madrid també ha comès i que els àrbi­tres s'han pas­sat rei­te­ra­da­ment pel folre. I en canvi sí que s'han cas­ti­gat als rivals dels blancs. Ja no és qüestió d'un dia ni de dos. És una acu­mu­lació de juga­des con­cre­tes que ja no es poden atri­buir només a l'encert o el des­en­cert dels àrbi­tres. És una clara tendència. I ten­den­ci­osa. L'altre aspecte denun­ci­a­ble dels arbi­trat­ges és el cri­teri que s'aplica quan arbi­tren el Barça o el Madrid i els altres equips. El nivell de violència que es tolera per fre­nar el joc dels blau­grana no té res a veure amb la seve­ri­tat habi­tual en qual­se­vol altre par­tit. La ten­den­ci­osa acti­tud dels àrbi­tres ha legi­ti­mat un incre­ment de la violència con­tra el Barça. Fins a tal punt que Mou­rinho ja no pot dir allò que el Barça juga més sovint que el Madrid con­tra deu rivals. I entre les deci­si­ons con­cre­tes i el cri­teri específic també s'ha de con­si­de­rar que hi ha un des­gast men­tal per haver de jugar tants par­tits amb aques­tes regles per­ver­ses.

Afor­tu­na­da­ment, el Barça ara està a un nivell de forma que li torna a per­me­tre superar el que Guar­di­ola, ele­gant­ment, va ano­me­nar “atzar”. Va pas­sar con­tra el Gra­nada i en els últims par­tits. Tenen raó Guar­di­ola i l'afi­ci­o­nat pers­picaç. L'únic a què pot aspi­rar el Barça és que per acon­se­guir que el Madrid gua­nyi la lliga pas­sin coses tan escan­da­lo­ses que ni el madri­dista més recal­ci­trant pugui negar l'evidència. A 6 punts, a veure fins a quin extrem són capaços d'arri­bar.