Un dels elements característics dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 va ser la campanya que es va fer perquè el món sabés que els Jocs es feien en una ciutat que era la capital d'una nació històrica, Catalunya, i no una ciutat de províncies espanyola.” La campanya per uns Jocs Olímpics catalans que va dur a terme l'entitat Acció Olímpica va tenir com a element més visible els cartells i les pancartes amb el lema “Freedom for Catalonia” que van acompanyar quasi tots els fets olímpics. El lema va ser especialment visible en el recorregut de la torxa olímpica per Catalunya.

En aquest llibre, Joan Crexell ens explica com es va gestar la campanya i com es va anar desenvolupant. Tot arranca la tardor del 1989, quan la policia va impedir l'entrada de senyeres a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en aquell recordat acte d'inauguració en què van caure dos xàfecs. Un d'aigua, que va deixar xops tots els que estàvem allà, i un altre de xiulets cap al rei dels espanyols, Joan Carles de Borbó. D'aquella acció hi va haver una reacció que va gestar el “Freedom for Catalonia”, un lema que encara avui s'usa tal qual o reconvertit en el seu cosí germà “Catalonia is not Spain”.

Un lema que era escrit en anglès, un fet que va ser usat per excusa per atacar la campanya des de tots els angles. No calia anar a buscar el perquè d'aquell “Freedom”, estava en anglès i ja n'hi havia prou per donar-hi canya. Crexell inclou un recull d'articles de gent d'aquí i d'allà que van prendre postura. Alguns es poden rellegir el que deien sobre si Catalunya tenia o no el 1992 aquella freedom que reclamava i si la té avui, 20 anys després. Dues dècades que han deixat en evidència que hi ha moltes classes de llibertats i que una constitució i una democràcia parlamentària poden no aportar la freedom si el país està lligat i espoliat econòmicament per aquells que et diuen que ja ho ets, de lliure.