“L'hauríem de fitxar”, sol bromejar algun barcelonista en veure algun dels 22 gols que en 23 partits ha marcat Zlatan. L'acudit és una ganyota irònica i àcida per referir-se al pas fugaç pel Barça del fitxatge més car de la història. Potser és el millor davanter centre del món. Però no hi va haver manera d'acoblar-lo al món que Guardiola ha muntat a Sant Joan Despí. Un univers amb regles i un idioma propis, tan a dins com a fora del camp. A la gespa, aquest llenguatge planta un parany pervers: sembla fàcil, però és molt difícil. Poden fracassar fins i tot els millors, perquè no només demana qualitat, sinó que també requereix actitud i humilitat. No podia ser i no va ser. I, així, Ibra, l'incomprès, va tornar al calcio.