Millor una derrota digna que plegar

M'he que­dat de pedra quan he sabut que Miquel Àngel López Murie, el pre­si­dent del Club Patí Polinyà, ha deci­dit final­ment reti­rar-se de les elec­ci­ons a la RFEP, aban­do­nar la lluita. López, a qui vaig entre­vis­tar al febrer, s'intuïa com un can­di­dat inno­va­dor, amb idees fres­ques i una alta dosi d'altru­isme. Va asse­gu­rar, per exem­ple, que si gua­nyava, dedi­ca­ria el seu sou a poten­ciar el pati­natge. I això ja mereix un gran res­pecte, encara que crec que no és una con­dició necessària. El llis­tat d'assem­ble­a­ris votats pels pro­pis col·lec­tius de juga­dors, àrbi­tres, tècnics i clubs de les qua­tre dis­ci­pli­nes que inte­gren la fede­ració no li ha estat favo­ra­ble perquè els seus com­pe­ti­dors han sabut moure's amb eficiència. Ha fet un pas enrere, tot i que diu que com que el seu pro­jecte era a vuit anys vista, no des­carta tor­nar-ho a inten­tar el 2016. Tant de bo sigui veri­tat, però, sin­ce­ra­ment, ho dubto molt. Em sap greu dir-ho, però el mal que li pro­vo­carà aquesta reti­rada és sen­si­ble­ment supe­rior al que li hau­ria produït una der­rota digna. Si mai iniciés de nou tan­des de con­ver­ses amb l'asso­ci­ació de clubs d'hoquei sobre patins o amb altres agents del pati­natge, neces­si­ta­ria el doble d'esforç per recu­pe­rar cre­di­bi­li­tat. I tant de bo m'equi­vo­qui, de veri­tat. Pani­a­gua res­pira ara tran­quil perquè, al con­trari del seu pre­sumpte opo­si­tor, hi tenia molt més a per­dre en l'aspecte per­so­nal i en l'àmbit econòmic. Una llàstima que de sobte el debat quedi tan­cat perquè la lluita de les idees hau­ria estat enri­qui­dora i, fins i tot si hagués per­dut López, la cam­pa­nya hau­ria acce­le­rat el procés de cre­ació d'una lliga d'hoquei sobre patins ges­ti­o­nada pels matei­xos clubs. Un nou model que López havia promès enge­gar si n'era el pre­si­dent i que ara, amb el poder un altre cop sòlid com una majo­ria abso­luta, pot tro­bar més entre­bancs perquè la fede­ració actual, per molt que digui, no dei­xarà esca­par com si res una de les seves fonts d'ingres­sos. Els clubs, que amb l'afer de la copa van qüesti­o­nar el poder de Pani­a­gua, també han de fer exa­men de consciència: han dei­xat López pen­jat. El con­si­de­ra­ven “massa novell” i deien, també en petit comitè, que Pani­a­gua, a qui sem­pre cri­ti­quen, estava “cagat”. Però no han mogut ni un dit.