El Barça de Guardiola s'alimenta de l'oportunitat de jugar a futbol en cada partit, però em fa l'efecte que no podria viure sense jugar de tant en tant partits grans com el d'avui a San Siro. Alguna cosa d'aquesta fam especial hi havia ahir en Pep Guardiola quan va comparèixer a la sala de premsa. Elogiant el rival i explicant com jugaria el seu equip i rere la seva manera de parlar tranquil·la, al tècnic blaugrana també se li notava l'excitació íntima de les grans ocasions. No va ser menys Gerard Piqué. Mesurat en tot el que va dir, el central català és dels jugadors que també viuen d'una manera especial els partits entre grans clubs com el d'avui. I en el seu cas, avui encara més perquè es va perdre els dos enfrontaments que ja han tingut el Barça i el Milan aquesta temporada.

Al marge de la potència de la cita per la magnitud històrica dels contendents, el partit també reclama l'atenció del món del futbol per l'estat de forma dels dos equips. Tots dos tenen baixes importants, però les alineacions que poden fer els dos entrenadors són molt poderoses, malgrat les absències de Villa, Abidal i Adriano en el Barça i de Thiago Silva, Pato i Cassano en el Milan. El Barça se sent poderós altra vegada, després d'haver passat l'hivern del seu estat de forma. De moment ho ha demostrat sobretot a la lliga, on, com li agrada dir a Guardiola, els seus homes tornen a ser capaços de superar l'atzar, a còpia de joc poderós i de la ratxa golejadora impressionant de Messi (18 gols en 8 partits). En els nou partits seguits guanyats l'equip s'ha mostrat fi en el joc de possessió i combinació, però també ha exhibit un bon to físic quan els partits ho han exigit. Sempre amb l'actitud habitual de lluita i persistència. Però necessita un partit de categoria especial com el d'avui. Fins ara, a pesar d'alguns alts i baixos, ha estat a una gran altura en totes les cites importants: ha derrotat el Madrid en ple agost en la supercopa i l'ha eliminat de copa del Rei. Va guanyar de manera brillant a Milà (2-3). Va fer un partit sublim al Bernabeu en la lliga (1-3). Es va exhibir en el mundial de clubs conta el Santos (0-4). Ara arriba el final de la temporada, i el Barça se sent preparat per als moments decisius.

No sembla que la millor versió del Barça pugui caure davant el Milan. Però l'equip de Massimilano Allegri és un equip molt més fet que el que va visitar el Camp Nou al setembre. Ara ja té una identitat sense Pirlo, que era l'eix sobre el qual girava l'equip en els últims anys. Ara tot té sentit al voltant d'Ibrahimovic. L'equip està muntat per al seu benefici, i ell ho retorna amb gols i donant sentit a la feina dels companys. El mig del camp no és un lloc d'elaboració, sinó de trànsit. I la força que permet pressionar el rival molt amunt. L'equip d'Allegri no necessita gaire joc per produir gols. Si cal, viu de les jugades episòdiques, la seva amenaça constant difícil de desactivar. Serà, sens dubte, un partidàs.