Opinió

JUGANT DE MEMÒRIA

Tinc un somni molt fàcil de complir

Tamudo, Casa­nova, Di Blasi, Coro, David García, Chica, Kameni, Posse, Gui­llem Savall, Anto­nio Mora­les, Man­resa... Tots ells tenen un deno­mi­na­dor comú. Han tre­ba­llat per a l'Espa­nyol en els últims anys, molts d'ells han fet història, però tots han aca­bat mar­xant per la porta del dar­rere. Per diver­sos motius, tots han pas­sat de ser impor­tants a ser pres­cin­di­bles en un tan­car i obrir d'ulls. El dar­rer a sal­tar de manera sob­tada ha estat Mora­les, l'home que deien que havia posat ordre i seny en el fut­bol de base. D'un dia per a l'altre, res ja no valia i el van forçar a ple­gar. Molt trist, tot ple­gat. No vull ni pen­sar que el següent pugui ser Javi Márquez. Tinc el somni que comi­ats així pas­sin a millor vida. Demano poc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)