El concepte “el partit més important de l'any” que sovint expressa Guardiola mai és en termes absoluts. Sempre és relatiu. Sempre està en funció que el que és en un moment determinat “el partit més important de l'any” obre la possibilitat a un nou “partit més important de l'any”. El partit d'avui contra el Milan és el més important de l'any perquè és el que pot obrir la porta a partits més importants. Aquesta vegada la convocatòria de Guardiola al “partit més important de l'any” no era tant per a l'equip sinó per a l'afició. Guardiola espera el Camp Nou de les grans ocasions i ja sap que el seu equip serà el de les grans ocasions.

L'aspecte de la mentalització i la força per afrontar el compromís contra el Milan ja està activat. L'altre aspecte és el futbolístic, en què Guardiola haurà de trobar les millors solucions per superar les dificultats del Milan. El tècnic blaugrana va negar en la roda posterior al partit de dissabte que el partit d'avui s'assembli al que acabaven de jugar contra l'Athletic. Fonamentalment perquè, com diu ell, l'Athletic et ve a buscar i el Milan t'espera. Ningú li pot negar la raó, evidentment. Els problemes que plantegen un i altre són diferents. Però a l'hora de trobar les solucions potser hi ha més semblances que diferències. Des d'aquest punt de vista, la velocitat en la combinació de pilota que van aplicar els blaugrana contra l'Athletic serà també necessària contra el Milan. Els homes d'Allegri esperen més enrere i no se senten especialment incòmodes quan el Barça fa circular la pilota davant seu. El Barça necessitarà obrir més el camp i agilitar les combinacions per obrir la defensa del Milan, cosa que va saber fer contra l'Athletic encara que les circumstàncies (però no les dificultats) fossin diferents. Es tracta de crear superioritats en el joc col·lectiu. L'altra manera d'aconseguir-ho és el desequilibri individual en l'u contra u. Iniesta va estar més fi que Messi contra l'Athletic, i Alexis també hi haurà de col·laborar, com també ho va fer Thiago. Tot indica que avui Guardiola alinearà Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Alexis i Messi del mig endavant. Probablement amb l'argentí i el xilè oberts a les bandes per eixamplar el camp, encara que després acabin atacant més per dins. D'aquesta manera Cesc podria recuperar la posició de punta del rombe dels mitjos, el lloc on va aconseguir la ratxa golejadora de la primera part de la temporada. I també serà fonamental l'ocupació de les bandes dels laterals, Alves i Puyol, per mantenir el camp molt obert. Piqué i Mascherano hauran de controlar bé Ibrahimovic i el seu entorn, amb la col·laboració de Busquets. El Milan no sembla que hagi de variar el seu joc d'acumular homes a darrere i desplegar-se a partir de la pivotació d'Ibra. És així com aspirarà al gol que l'apropi a la classificació. Sense arriscar-se. El risc serà cosa del Barça. No sap jugar de cap altra manera el partit més important de l'any. Fins al pròxim.