Posa un manc al teu equip
Als anglesos se'ls atribueix l'invent del futbol i de la democràcia parlamentària moderna. A l'Estat espanyol, com és habitual, s'hi han posat tard i, volent esmenar els inventors, sovint s'hi han posat malament. La modernització del futbol va més lenta del que ens agradaria perquè fer moure un elefant no és fàcil. A Villar, Sánchez Arminio i els seus acòlits només se'ls pot culpar per la part de responsabilitat que tenen en la FIFA, la UEFA i les organitzacions arbitrals. Però hi ha aspectes que sí que depenen d'ells i, volent avançar, hem anat enrere. Un d'ells és de la sanció a les mans. Són falta –i a l'àrea, penal– però anys enrere el càstig afegit de la targeta groga quedava a criteri de l'àrbitre. Van voler objectivar aquesta sanció i ara, totes són targeta groga. El resultat és depriment. A Dani Alves una acció d'aquestes li va costar la segona groga contra el Granada tot i que el brasiler va fer l'esforç d'intentar amagar el braç per evitar tocar una centrada que no presentava cap més perill. Penal? I tant, perquè va tallar la trajectòria de la pilota, ni que fos involuntàriament. Groga? No ho entenc, i de fet a Europa no es xiula amb aquest mateix criteri. Però era a final de partit i no va tenir més transcendència en un partit ja decantat que la sanció del lateral per a Mallorca. Dissabte passat, en canvi, un fet idèntic va marcar completament el Girona-Deportivo. Minut 45. Remata Coro a boca de canó i Colotto, conscient que si la toca amb les mans serà expulsat, intenta evitar-ho amagant el braç rere el seu cos, però no ho aconsegueix. Penal just –justíssim–, però vermella directa i el Dépor amb deu per tota la segona meitat. No em sembla justa aquesta pretesa objectivació perquè, d'altra banda, no totes les mans se sancionen i això –que el braç estigui enganxat al cos o separat– sí que continua deixant-se a l'apreciació arbitral. Seria més equànime recuperar el vell criteri que, a l'hora de sancionar amb targeta, distingia si la mà anava a buscar la pilota o era la pilota la que impactava amb la mà. Per sort, cap jugador es farà amputar les extremitats superiors, però la frustració que crea aquesta injustícia és proporcional a la transcendència que tenen aquestes accions.