José Mourinho ja ha començat a jugar la final de la lliga de campions contra el Barça. Sí, abans de jugar la seva semifinal contra el Bayern. Està malaltissament obsessionat amb el Barça i amb Pep Guardiola i a vegades aquesta obsessió el supera. Per això fa de personatge patètic en una roda de premsa preguntant-se “¿Por qué?” o per això fica el dit a l'ull a Tito Vilanova o espera àrbitres al pàrquing. Fixem-nos que aquestes esperpèntiques actuacions han coincidit sempre amb derrotes o eliminacions davant el Barça. També hi ha el dia que diu “filho de puta” a l'àrbitre a Vila-real i calla a la sala de premsa. No era en un partit contra el Barça, però sí el dia que el seu equip perdia dos punts més d'avantatge sobre el blaugrana en la lliga.

José Mourinho entrena el Real Madrid, però la seva vida està condicionada pel Barça. Per com juguen els blaugrana al camp i per com el deixa en evidència Pep Guardiola a la sala de premsa, tant el dia que li contesta com quan defuig les seves provocacions. Està pendent del Barça al mínim detall. Sap què diu i què no diu Guardiola, que opinen els jugadors, què diuen els mitjans de comunicació, qui arbitra el Barça, les jugades que li poden servir per demostrar la seva obsessió: que el Barça guanya per favors arbitrals. Que haver guanyat tretze títols de setze amb Guardiola a la banqueta és el resultat d'un complot organitzat per perjudicar els rivals del Barça en les diferents competicions, amb el seu equip al capdavant, ja sigui el Chelsea, l'Inter, el Real Madrid o la seva pròxima destinació. El lloc i l'equip és el que l'importa menys. Aquesta setmana deia en una entrevista al Corriere della sera, entre altres meravelles egocèntriques, que ell sempre té molt clar el missatge que vol donar en cada compareixença davant la premsa, que es prepara les seves intervencions i que sap el que vol dir. Sí, és veritat. Ja ens n'havíem adonat: els àrbitres i l'organització sempre el perjudiquen a ell i si hi ha un equip que guanya el seu és perquè fa trampes i es beneficia de les ajudes externes. Sempre és la mateixa cançó, i només la coregen, ara al Madrid, els altaveus mediàtics que segueixen els dictats del president Pérez.

No és gens sorprenent, doncs, que en la roda de premsa posterior a la classificació del seu equip per les semifinals de la lliga de campions repetís les vegades que fes falta que el Barça ja està a la final de la Champions perquè, ja ho entenem, sí, sempre ha eliminat el Chelsea gràcies als àrbitres. Ho va repetir en totes les entrevistes i en la roda de premsa, com van recollir amb encert els esports de TV3 l'endemà. Ja té la coartada muntada en el cas que es trobi amb el Barça a la final, que és el que li causa pànic de veritat. El seu missatge de dimecres és simplement l'expressió d'aquest pànic. Que pensi que se'l podria estalviar si el Bayern l'eliminés. Tots sabem que seria per culpa dels àrbitres, que no volen el Madrid a la final amb el Barça. És això, oi?