El dia que aquest Barça ja no existeixi, el recordarem per algunes imatges. La de Messi assenyalant el cel, la de Xavi girant sobre si mateix, la de Puyol lliscant sobre la gespa... i també la de Pedro balancejant els braços a un ritme frenètic per arribar el primer a la pressió. Es tracta d'un d'aquests jugadors que mai rebrà els elogis dels grans cracs, per molt inspirat que estigui, però que resulta fonamental perquè l'engranatge funcioni. La seva recuperació, després d'una temporada marcada per la irregularitat, ha coincidit amb la millor ratxa del Barça i la seva gran actuació dimarts contra el Getafe, amb un partit fantàstic pel que fa al col·lectiu. La intensitat que contagia als companys és una arma sorda però decisiva.