Bernie Ecclestone, l'home que amb 81 anys encara fa i desfà en la fórmula 1, és l'antítesi de tot el glamur i el luxe que envolta aquesta disciplina esportiva. Si més no, si hem de fer cas al que Tom Bower ens explica en aquesta biografia no autoritzada titulada El hombre que inventó la fórmula 1. Bower, periodista i historiador especialista a gratar en els ambients de luxe i les altes finances ens mostra un home obsessionat per la feina i per guanyar diners, però que després no els gasta de la manera que els gastaríem la majoria dels mortals, ja que ens presenta un Ecclestone molt auster en els gustos i que gairebé només malgasta en el joc.

La història de Bernie Ecclestone és la d'un venedor de cotxes de segona mà, molt amic del que podríem anomenar pràctiques mafioses, que aconsegueix convertir en un gran negoci i un espectacle de masses el que era un esport elitista reservat a unes minories. Ecclestone fa de les rivalitats, la desunió i els egos dels equips de fórmula 1 –ja siguin els equips privats o els grans fabricants– la base del seu domini. Gairebé ningú s'adona que la fórmula 1 és seva i quan intenten agafar-l'hi tampoc poden. El menut Bernie sempre és més llest que la resta.

Essent una biografia de Bernie Ecclestone, acabem sabent-ho tot del personatge, però he trobat a faltar esport i m'han sobrat societats i temes de finances que no s'entenen ni llegint-los una vegada i una altra. Esportivament parlant, queda una sentència contundent de Bernie: “En la fórmula 1 tots fan trampes.” I ell ho sap de primera mà, ja que això va guanyar un mundial amb Nelson Piquet i Brabham. Enemic de Ron Dennis i Jackie Stewart, amic interessat de Flavio Briatore, va respectar Enzo Ferrari i quan aquest va desaparèixer va saber fer servir Ferrari per mantenir sempre tothom ben desunit en benefici del negoci.