Guar­di­ola volia que si el Madrid ha de gua­nyar la lliga, ho hagi de fer al Camp Nou. I serà així. El clàssic de dis­sabte podrà deci­dir la lliga. Qui gua­nyi tindrà les de gua­nyar. El Barça ho va acon­se­guir fent un par­tit molt meri­tori al Ciu­tat de València. El va jugar com si dime­cres no s'enfrontés al Chel­sea i com si dis­sabte no vingués el Madrid. Com juga els par­tits deci­sius, i el d'ahir ho era. Per a les seves aspi­ra­ci­ons. I per a la seva higi­ene men­tal.

El Barça va començar el par­tit exhi­bint les millors sen­sa­ci­ons pos­si­bles. Domi­nava, arri­bava a l'àrea i rema­tava a por­te­ria. I tallava amb eficiència tots els intents de con­tra­a­tac del Lle­vant, amb un excel·lent joc de posició i d'aju­des. La intenció de Guar­di­ola era evi­tar el que havia pas­sat en el des­plaçament ante­rior, a Sara­gossa. L'equip havia d'entrar al par­tit des del pri­mer ins­tant. Ho va fer. Tant en l'aspecte tàctic com en el men­tal. De seguida va domi­nar i va tan­car l'equip de Juan Igna­cio Martínez al seu camp i va gene­rar joc tant per les ban­des com pel mig, tot i que la den­si­tat de població que hi havia va impe­dir crear cap ocasió de gol neta. Però Munúa va tenir feina. El Lle­vant només dei­xava Koné sol a dalt. Martínez el volia fresc perquè per­seguís totes les pilo­tes que li llançaven els seus com­panys, i un parell o tres es llançaven a aju­dar l'ivorià per mirar de sor­pren­dre la defensa del Barça. No van acon­se­guir crear perill.

Aquest era el par­tit que volia el Lle­vant. En l'enfron­ta­ment de la pri­mera volta al Camp Nou va fer un par­tit molt meri­tori, perquè va voler jugar i va dis­pu­tar la pilota als blau­grana al mig del camp. Ho van fer molt bé, però el resul­tat al final va ser 5-0. Martínez va pro­var ahir tot el con­trari: renúncia total al joc al mig del camp. Tot l'equip excepte Koné molt tan­cat en defensa, just davant l'àrea. I fiar-ho tot a les aven­tu­res més o menys solitàries del seu davan­ter. O a les juga­des d'estratègia, un dels seus forts. El pri­mer córner que van forçar va ser cele­brat com una ocasió de gol. De seguida es va veure per què. No va rema­tar ningú del Lle­vant la cen­trada, però el rebuig va anar a parar a les mans de Ser­gio Bus­quets. Penal. I gol de Barkero, l'espe­ci­a­lista. La sen­sació era total­ment dife­rent, però el resul­tat era el mateix que a Sara­gossa. El Barça no va can­viar, entre altres coses, perquè ho havia estat fent tot força bé. Va con­ti­nuar insis­tint, però en l'aspecte anímic es va notar un Lle­vant més fort i un Barça menys inci­siu. Guar­di­ola va mirar d'arre­glar-ho posant Pedro a la dreta, Ale­xis al mig i Thi­ago a l'esquerra de l'atac, amb Messi de punta del rombe dels mit­jos. A l'argentí li va cos­tar entrar en joc, i sem­pre va estar envol­tat de rivals. La pri­mera part es va aca­bar amb l'1-0.

La segona el Barça va jugar igual, però encara amb més empenta. Es trac­tava de man­te­nir el par­tit calent perquè Messi hi fes la quei­xa­lada. Si l'equip man­te­nia la tensió, l'argentí apa­rei­xe­ria. I tant que ho va fer. Com ho sol fer, deci­dint. La lliga es podrà deci­dir al Camp Nou. Com volien els blau­grana. I la volen per a ells. Ahir va ser dels dies que Guar­di­ola se sent molt orgullós dels seus.