Opinió

La no-lògica dels preolímpics

Un campió del món ha d'anar a una altra competició, de menor qualitat, per poder competir en uns Jocs Olímpics?

Joel González és un lluitador de taekwondo de 22 anys que en els últims quatre anys ha estat dos cops campió del món (2009 i 2011) i dos cops campió d'Europa (2010 i 2012) en la seva categoria de 58 quilos. L'últim d'aquests títols el va aconseguir divendres. Joel González és, per tant, un dels millors en la seva especialitat. Canviem d'esport. Andrea Fuentes va guanyar sis medalles i Ona Carbonell quatre en les proves de natació sincronitzada en el campionat del món de l'any passat. Totes dues i les seves companyes amb què participen en les proves per equips estan, també, entre les millors del món. Doncs Joel González, Andrea Fuentes i Ona Carbonell i tants altres esportistes de la seva categoria i els seus títols, han hagut de disputar un torneig preolímpic per poder participar en els Jocs Olímpics de Londres. Els catalans dels quals estem parlant van aconseguir el seu objectiu, però una lesió, un accident, els hauria pogut deixar sense Jocs.

Situacions com aquestes fan pensar en el valor i la utilitat d'aquestes competicions anomenades preolímpics. Un campió del món ha d'anar a una altra competició, de menor qualitat, per poder competir en uns Jocs Olímpics? La lògica diria que no, però en l'esport moltes vegades la lògica no existeix. Els casos del taekwondista i les nedadores tampoc són idèntics. En taekwondo, com passa en tots els esports amb categories de pes (judo, boxa, halterofília...), els Jocs no són un duplicat dels campionats del món. En els mundials de taekwondo es disputen setze categories (vuit per sexe), en els Jocs, vuit (quatre per sexe), per tant, els esportistes de pesos propers s'han de reciclar en una categoria diferent i començar de zero la cursa olímpica. Per què? Perquè en les dues setmanes que duren els Jocs hi cap el que cap. En el cas de la natació no hi ha aquesta disfunció, la qual cosa fa encara més sagnant que les millors del món –l'equip rus també era al preolímpic– hagin d'anar a guanyar-se un lloc que, per lògica, haurien de tenir assegurat per haver-se imposat en el mundial de l'any preolímpic.

Si tenim present que els Jocs són propietat del Comitè Olímpic Internacional (COI), però que tots els aspectes tècnics són regulats per les diverses federacions internacionals, podríem arribar a la conclusió que els campionats mundials i continentals haurien de ser suficients per determinar quins esportistes i quins equips han de participar en els Jocs. Doncs res de res. Els campionats mundials i els campionats continentals només serveixen parcialment i puntualment de tornejos preolímpics. La gran excusa són les quotes continentals, que prioritzen que hi hagi esportistes dels cinc continents encara que alguns tinguin menor qualitat que els d'un continent que es considera que ja està prou representat. I no és privilegiar el Primer Món. Hi ha esports en què el Primer Món és el Tercer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)