Opinió

Una recompensa per a tota la vida

Al final es tracta que et tornin el que tu has donat durant els anys de pràctica esportiva

Madrid va ser ahir l'escenari d'un seminari sobre la dona en l'esport que va organitzar l'Associació de Jugadores de Bàsquet. Tot i que hi havia alguna ponent procedent del món del futbol, l'anomenat esport rei va rebre de valent. “Sembla que només existeix el futbol, en aquest país”, “El futbol està fent molt de mal a qualsevol esport que no sigui el futbol”, “Em pregunten si hi ha masclisme en el futbol; l'únic que tenim en comú amb el masculí és el nom de la divisió, que és la primera divisió”, van ser algunes de les frases que es van sentir.

Estaríem d'acord que hi ha massa futbol i que l'esport femení no té la presència que hauria de tenir en els mitjans, però d'això en podem parlar un altre dia. El que més em va cridar l'atenció és una frase de la capitana de la selecció espanyola de bàsquet, Amaya Valdemoro, una de les ponents estel·lars. Valdemoro va dir: “Als Estats Units pel fet de ser exesportista saps que t'arribaran ofertes de treball perquè allà es valora que siguis la imatge del país en algun moment.”

Ja som al cap del carrer. Al final es tracta, siguis home o dona, que la societat et torni durant la resta de la teva vida el que tu li has donat durant uns anys de pràctica esportiva. Com que has guanyat medalles per al teu país en campionats d'Europa, del món o en els Jocs Olímpics, especialment en els Jocs Olímpics, on has fet sonar l'himne i has fet pujar la bandera, has de ser recompensat amb una feina. Aquesta imatge del país –que Valdemoro dóna com ningú amb les seves cintes i canelleres amb els colors espanyols quan juga amb La Roja– té un preu. Ja només falta demanar al govern de torn –en això no hi ha diferències entre el PP i el PSOE– que reguli per llei a què dóna dret la resta de la vida una medalla d'or olímpica, o una de plata o una de bronze. I no em refereixo a la recompensa immediata i en metàl·lic pel fet de guanyar una medalla olímpica, que ja existeix. Valdemoro parla que l'Estat recompensi amb una feina el fet d'haver dedicat la joventut a fer esport per a major glòria de la pàtria. Una bona manera de fomentar l'esport. Ara direm als vailets: feu esport, quan tingueu un nivell acceptable entrareu al pla ADO, tindreu beques i, si sou uns bons representants de la marca Espanya i guanyeu medalles, tindreu premi al final amb una feina fins a la jubilació.

És per això que s'ha de fer esport? Ningú obliga a ningú a dedicar-se professionalment a fer esport –que no vol dir, ni de bon tros, ser professional de l'esport–. I aquells que dediquen la seva joventut a estudiar per ser metges, físics, químics, enginyers, músics, mestres...? No ajuden el seu país? No mereixerien una recompensa? Aquests ja tenen un sou, diria Amaya Valdemoro. I vostè? Segur que ha guanyat més diners jugant a bàsquet uns quants anys, malgrat ser dona, que els que guanyarà tanta i tanta gent en tota la seva vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)