Sempre és un plaer escriure i opinar sobre esports minoritaris i, de vegades, fins i tot és agraït, malgrat que difícilment tenen la rellevància d'altres disciplines força més multitudinàries, tant pel que fa a practicants, com, sobretot, a espectadors. L'hoquei sobre patins és un esport molt nostre. Catalunya és la major potència mundial i bla, bla, bla... Però no es pot dir que tingui grans espais en gaires sectors de la premsa escrita ni que disposi de prou minuts a la ràdio i la televisió, malgrat que generalitzar és sempre injust i hi ha excepcions. Fent d'advocat del diable, també és veritat que molts cops els pavellons presenten aspectes veritablement desolats. Recordem amb orgull que Riazor es va omplir l'any passat per veure el Liceo-Reus i feia goig. I que el derbi osonenc Vic-Voltregà, de molt mal rècord per als locals, va omplir l'Olímpic. I que a Reus, possiblement la pista amb més mitjana tradicionalment d'assistència, s'omple amb el Barça i el Liceo. També a Vilanova hi ha sempre resposta, sigui a les Casernes o al pavelló del Garraf, el de les agran ocasions, com la copa. Però obviem sovint que en alguns dels partits televisats els dilluns, les grades fan llàstima i que s'haurien de promocionar millor, encara que fos regalant entrades als col·legis com a últim recurs. Un pavelló buit per televisió és veu tremendament gèlid. Si heu estat mai en un pavelló mitjà, si veieu després el partit gravat per televisió observareu que la petita pantalla minimitza radicalment la sensació d'ambient.

Bé, sigui com vulgui, el que volia dir és que ara les noves xarxes socials permeten copsar les opinions dels aficionats i els agents implicats i tenir un retorn –per això dic que ara de vegades és més agraït escriure sobre aquests esports–, saber què és bull, quines són les inquietuds del mercat. I en aquest sentit, vull agrair públicament al tècnic del Barça d'hoquei sobre patins, Gaby Cairo, el tuit de divendres passat en què va fer una foto amb el seu mòbil a la portada d'aquest rotatiu i va elogiar que s'hagués triat com a tema central l'anunci del comiat del gran Beto Borregán, un mite en actiu de l'hoquei sobre patins. Sincerament, també fa molta il·lusió que el mateix Borregán fes un altre tuit parlant-ne i donant les gràcies a El 9 Esportiu per haver-lo situat a la portada. Un jugador que ha estat probablement un dels millors de tota la història d'un esport tan arrelat a casa nostra i que ha guanyat 57 títols amb el Barça, s'ho mereix. També l'agraïment al lloc web www.okcat.cat, que en va fer menció explícita. I al periodista i gran expert en hoquei sobre patins i altres disciplines poliesportives Carles Gallén. No oblidem tampoc la difusió que fan de l'hoquei a través de Twitter hoqueitweet i Som d'hoquei.

Abans, però, també la setmana passada, ja hi va haver força comentaris d'una altra portada del nostre diari, la que feia referència a la maglia rosa que havia conquerit Purito Rodríguez, un altre català. És evident que el futbol, i més en l'etapa actual de grandiloqüència, s'endú i s'ha d'endur, només faltaria, la gran majoria de portades i el major percentatge d'espais. Som molts els que organitzem o reorganitzem el cap de setmana o la feina del cap de setmana, per trobar un forat per veure el partit dels de Guardiola. Però hi ha moments en què hi ha fets poliesportius transcendents que cal remarcar tant en els espais interiors com en la primera plana, la portada, la que serveix per tenir pistes molt fiables de quin peu calça un diari.