La lliga de campions d'handbol va copiar fa tres temporades l'exitós model de la final a quatre que s'aplica al bàsquet des de l'any 1988 per intentar fer un salt endavant. La federació europea (EHF) va atorgar a la ciutat de Colònia l'organització de les fases finals de quatre temporades, fins a la 2012/13. Des de llavors, la fase final entre els quatre millors equips del Vell continent s'ha disputat al Lanxess Arena, una colossal instal·lació on els partits d'handbol poden aplegar 20.000 espectadors. Des de llavors, també, dos dels tres títols que s'han posat en joc els ha guanyat el Kiel alemany (2010 i 2012) i el tercer el FC Barcelona (2011). I en els tres finals, l'equip perdedor ha estat de la lliga Asobal, el Barça el 2010, el Ciudad Real el 2011 i l'Atlético de Madrid (que és el Ciudad Real amb un altre nom), el 2012.

No cal dir que les tres fases finals a Colònia han estat un èxit de públic i han donat beneficis econòmics a tots els implicats en l'organització. Si algú ha vist algun partit d'aquests tres darrers anys, recordarà un pavelló ple com un ou d'aficionats, la immensa majoria alemanys, que no paren d'animar d'una manera de vegades monòtona i tot. Tot molt correcte. Molt alemany.

Res és perfecte però, especialment per als que no guanyen. I aquest nou model no acaba d'agradar a Espanya. Diumenge, en acabar la final entre el Kiel i l'Atlético de Madrid, els dos narradors de Teledeporte van criticar-lo a gust. Segons ells, a l'Atlético li havien robat el partit –coincidència total amb l'histriònic entrenador de l'Atlético, Talant Duixebàev– i la causa del robatori era que havia de guanyar el Kiel, que per alguna cosa els alemanys es gasten tants diners. Fins i tot van establir una relació directa entre la victòria del Kiel i el fet que les dues seleccions alemanyes no participaran en els Jocs de Londres.

Es pot discutir, i molt, sobre la influència dels àrbitres en els partits d'handbol, però del que ningú em podrà convèncer és que aquests tenen més poder en una final a partit únic que el que tenien en aquelles finals d'anada i tornada que es feien fins al 2009 i en què es van veure remuntades inversemblants. O és que no tenim tots molt clara la influència de la màgia del Palau en alguns dels títols del Barça de Valero Rivera?

Els amics de Teledeporte també es queixaven del potencial econòmic d'alguns equips a Alemanya, Dinamarca i Hongria. Allà hi ha diners, aquí no, deien. I on és el problema? Quan les vaques grasses eren a Espanya, i el Bidasoa, el Teka, el Ciudad Real i el Barça arrasaven a Europa no tenien cap problema. Llavors els millors jugadors estaven al sud dels Pirineus, no al nord. I per acabar, que es queixin de diferències i greuges econòmics havent-hi pel mig un equip (Ciudad Real) creat artificialment amb diners provinents d'entitats com l'aeroport de Ciudad Real i Caja Castilla La Mancha, fa fàstic.