Audie Nor­ris, l'ato­mic dog, el Volkswa­gen (nom sota el qual els direc­tius de l'època ama­ga­ven la seva iden­ti­tat quan hi nego­ci­a­ven) fa temps que corre per Bar­ce­lona en busca de redreçar una situ­ació econòmica difícil en una ciu­tat on es va sen­tir molt bé com a juga­dor. Nor­ris va mar­car una època en el Barça com cap nord-ame­ricà ha fet ni farà en aquest bàsquet tan hiper­pro­fes­si­o­na­lit­zat del segle XXI. Ningú –i menys un nord-ame­ricà de genolls fràgils– juga sis tem­po­ra­des amb el Barça ni gua­nya tres lli­gues, dues copes i dues finals a qua­tre –sem­pre amb el mur de la Jugo­plas­tika– si a més de talent i tre­ball no con­necta amb el seu entorn. Nor­ris ho va fer perquè era bo, perquè tre­ba­llava i perquè ante­po­sava l'equip a qual­se­vol cir­cumstància, fins i tot al seu estat físic. Però Nor­ris se'n va anar al Peris­teri, després es va reti­rar i, excepte alguna visita pun­tual, no se n'havia sabut res més durant 15 anys. Al sos­tre del Palau hi pen­gen samar­re­tes d'exju­ga­dors nota­bles de les sec­ci­ons d'hand­bol i de bàsquet que, a més, tenen el dor­sal reti­rat. Crec que se n'ha fet un gra massa amb els d'hand­bol (Òscar Grau, O'Callag­han, Masip, Urdan­ga­rin, Sagalés i Bar­ru­fet) i ha cos­tat una bar­ba­ri­tat pen­jar-ne alguna (Solozábal) de la secció de bàsquet (a part de la seva, hi ha les de Jiménez, Dueñas i Epi). A mi me n'hi sobra alguna. Ara s'ha posat en marxa un cor­rent d'opinió que demana la reti­rada del dor­sal 14 de Nor­ris. Jo, que dis­fru­tava com el pri­mer quan gua­nyava majestuós els duels amb Fer­nando Martín en aquell pri­mer cicle gua­nya­dor del Barça després d'anys a l'ombra del Madrid, crec que s'ha de ser molt més estricte. I no perquè l'afer Urdan­ga­rin em faci pen­sar que cal­dria que l'aspi­rant passi una utòpica prova d'ètica i moral. Sim­ple­ment, per tenir la samar­reta reti­rada s'ha d'arri­bar a la cate­go­ria de lle­genda bar­ce­lo­nista. Navarro tindrà la seva pen­jada quan es retiri, amb tota justícia. El cas de Pau Gasol, si no tornés a jugar en el Barça, ja em gene­ra­ria més dub­tes fins i tot amb el seu his­to­rial. Si no, cor­rem el perill de con­fon­dre estre­lles amb mites. Perquè pel mateix preu podríem reti­rar la de Jasike­vi­cius, que va donar pro­ves sufi­ci­ents de tenir cor blau­grana.