Per als amants del bàsquet a Girona, el 25 de juliol del 2008 no és un dia qual­se­vol. Allà es va anun­ciar la defunció del CB Girona després de 20 anys inin­ter­rom­puts a l'ACB. Era el preu que es va haver de pagar pels exces­sos de l'etapa Akas­vayu i els deu­tes acu­mu­lats. En gai­rebé tres mesos, l'afi­ci­o­nat havia pas­sat de la il·lusió de veure el seu equip dis­pu­tar una final euro­pea –la de la copa ULEB, que va per­dre con­tra el Joven­tut, amb Marc Gasol de pal de paller– a un tràgic desen­llaç. Un cop duríssim i, teòrica­ment, per pren­dre'n nota.

Per tot això ara, que ni tan sols s'han com­plert qua­tre anys d'aquell fatídic dia, és sur­re­a­lista que el bàsquet mas­culí a la ciu­tat torni a ago­nit­zar. Des de fora, ningú és capaç d'enten­dre com, a una escala menor, perquè l'equip milita a LEB Or, no es troba via­bi­li­tat al club (ara Sant Josep) i s'hagi espre­mut l'aixeta ins­ti­tu­ci­o­nal fins al punt que, en els dos últims cur­sos, s'hagin exe­cu­tat dos avals de 218.000 euros cadas­cun. I, mal­grat això, el club té un deute acu­mu­lat de 450.000 euros, amb molts com­pro­mi­sos pen­dents amb tota mena de proveïdors i, a més, està embar­gat per la Segu­re­tat Social. Un pano­rama esfereïdor per a un club que l'estiu que va com­prar la plaça de LEB Or al Vic (2009) estava sane­jat com una patena. Però, tot­hom recull el que sem­bra i la direc­tiva pre­si­dida per Fran­cesc Fer­roni ha vis­cut en una rea­li­tat paral·lela, fent pres­su­pos­tos sense tocar de peus a terra i movent-se poc (o molt poc) per tro­bar patro­ci­nis, espe­rant alguna injecció mira­cu­losa que, amb els temps que cor­ren, no ha arri­bat. I, amb el que els ha cai­gut del cel –els diners del Girona FC, amb Josep Del­gado al davant– s'han aca­bat tirant els plats pel cap públi­ca­ment perquè aquest curs no els han arri­bat tres quar­tes parts dels 200.000 euros fir­mats. El resul­tat ha estat el d'un club que no paga –es devien fins a sis mesos a plan­ti­lla i tècnics i més encara als tre­ba­lla­dors d'ofi­cina– i que ha abu­sat de la con­fiança d'Ajun­ta­ment i Dipu­tació, que s'han posat les mans al cap quan han tin­gut al davant els números reals del club. Uns números, els del pres­su­post, que inex­pli­ca­ble­ment es van anar inflant –a l'estiu, es va par­lar d'una pre­visió de 800.000 euros i, al final va resul­tat que era d'1,2 mili­ons– sense que els ingres­sos arri­bes­sin. És més, fins i tot es van uti­lit­zar els diners que a pri­ori havien de ser­vir per pagar les fit­xes de la base per tram­pe­jar cos­tos del pri­mer equip.

Aques­tes ana­des enda­vant de Fer­roni, la seva junta i algun asses­sor amb gran capa­ci­tat per influir en el pre­si­dent no només han empe­ti­tit els resul­tats dels equips del club, sinó que podrien haver con­di­ci­o­nat el bàsquet d'elit a la ciu­tat a mitjà ter­mini. Fins i tot el femení, que l'únic pecat que ha comès ha estat fer les coses amb seny, cri­teri i tocant de peus a terra. I és que les ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes estan colla­des de mans i peus a l'hora d'aju­dar. Ho vol­drien, però entre exe­cu­ci­ons d'avals, crèdits que han de tor­nar durant un gra­pat d'anys de l'extin­git CB Girona –un deute con­tret de l'època de Casa­de­mont– i la con­jun­tura actual, els és impos­si­ble. I tam­poc es poden fer mira­cles per la via pri­vada. Tot és de molt mal resol­dre quan falta menys d'un mes per al tan­ca­ment de les ins­crip­ci­ons a LEB Or, però aquest seria el pro­blema menys greu, perquè també hi ha inde­fi­nició sobre el futur dels equips de la base.

L'estat d'incre­du­li­tat és tal que Fer­roni ha dit que dei­xarà la pre­sidència quan hi hagi un relleu, i ho farà amb tran­quil·litat, sense que ningú li reclami res­pon­sa­bi­li­tats. No hi ha posat ni un euro de la but­xaca –no hi està obli­gat–, però ha gene­rat (ell i la junta) un forat inad­mis­si­ble, ha bus­cat la divisió vetant per­so­nes i fent-ne fora d'altres i ara, que tot s'enfonsa, ofe­reix a tot­hom la plaça a LEB Or. Com si això solu­cionés alguna cosa. I, men­tres­tant, tot­hom rient del xou. Menys a Girona, és clar.