Usain Bolt, David Rudisha, Ielena Isinbaieva i Veronica Campbell-Brown són alguns dels astres més rutilants de l'actual univers atlètic. Tots quatre, a més de compartir un lloc de privilegi en l'elit de l'atletisme contemporani i de ser vigents campions olímpics o mundials de les seves especialitats, tenen un altre punt en comú. Van ser talents precoços. En el seu dia ja van evidenciar el seu potencial amb la consecució d'un o més títols mundials en categoria júnior. Acostumat a trencar esquemes, Bolt va aprofitar que el mundial del 2002 es disputava a Kingston, la capital jamaicana, per convertir-se aleshores en el campió més jove de la competició, un mes abans de complir els 16 anys. Va ser en els 200 m (20.61), la seva prova preferida i l'autèntica especialitat en els seus inicis. Si obríssim una mica el focus i busquéssim medallistes en mundials júniors, apareixerien altres noms il·lustres com ara el de Dayron Robles, Yohan Blake, Kenenisa Bekele, Tirunesh Dibaba, Vivian Cheruiyot i Sally Pearson, entre d'altres. Doncs, les estrelles del futur, les que poden començar a treure el cap en el mundial absolut de Moscou 2013, i especialment en els de Pequín 2015 i Londres 2017, passant abans pels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, estan citats del 10 al 15 de juliol a Barcelona. S'esperen més de 1800 atletes de 180 federacions provinents d'arreu dels cinc continents. Un campionat que en categoria júnior no té parangó en qualsevol altra modalitat esportiva.

Més endavant ja es coneixeran les llistes oficials de cada federació i es podran fer càbales sobre els possibles candidats a acaparar el focus de la competició. Pel que fa a la selecció espanyola, no quedarà definida fins després d'aquest cap de setmana, en què es disputa el campionat estatal. És a Avilés on s'ha de calibrar l'actual moment de forma dels millors júniors espanyols i una de les últimes oportunitats per acreditar les marques mínimes per a la cita. Amb tot, ja hi ha un component que destaca del gros de la seixantena d'atletes que pot conformar la selecció estatal. Es tracta del saltador de perxa vallesà Dídac Salas, que amb un registre de 5,55 m figura en el tercer lloc del rànquing mundial del curs. A pesar de tenir només 19 anys, l'atleta del FC Barcelona ja pot vantar-se d'acreditar alguns èxits internacionals, com el títol en els Jocs de la Joventut a Singapur 2010 o la medalla de bronze en els europeus júniors de Tallín 2011. Fa una setmana l'exmarxador Valentí Massana, un dels atletes catalans més llorejats de la història, es referia a aquestes competicions júniors com una experiència irrepetible. “Són vivències que queden per sempre. Personalment, van ser els millors moments de la meva carrera esportiva. És la il·lusió del novell, de la primera vegada, del primer gran campionat, de la primera concentració internacional...”, deia Massana, que va ser subcampió del món júnior a Sudbury el 1988 abans de pujar al primer graó del podi en categoria absoluta en el mundial de Stuttgart, el 1993.

Si en els júniors la il·lusió i la motivació se'ls hi suposa, què es podria dir de Merlene Ottey, que amb 52 anys encara ha estat capaç de fer-se un lloc en el relleu de 4x100 m de la selecció d'Eslovènia, federació per a la qual competeix des del 2002. La jamaicana no va competir en un mundial júnior perquè la primera edició es va disputar el 1986, quan la velocista ja tenia 26 anys. Amb tot, Ottey també va ser un prodigi de precocitat perquè en els Jocs Olímpics de Moscou, amb només 20 anys, ja va obtenir la medalla de bronze en els 200 metres. Era la primera de les vuit que aconseguiria en el decurs de la seva àmplia carrera. Per cert, amb els 11.82 que va acreditar en els 100 m a principi de mes figuraria en el primer lloc del rànquing espanyol de l'any.