Què estem disposats a fer pel país?
de tot amb Espanya aposten per ser-ho amb Catalunya
No sé quant durarà la hipnosi del comú dels espanyols per la tercera corona en quatre anys de la selecció de futbol. Confio que quan s'adoni que Hisenda no ha trigat ni un segon a carregar-li la declaració de la renda, que el banc li va cobrar diumenge la quota de la hipoteca, que la nòmina encara no li ha arribat i que l'atur ja s'ha enfilat gairebé al 25%, es deixaran de rojas i tornaran a la realitat. La que ha viscut mig País Valencià en un cap de setmana terrorífic per a ells, mentre la majoria dels seus representants electes estaven de festa, aliens a tot.
Sí, Espanya ja ha guanyat l'Eurocopa. Com es va sentir la nit de diumenge a Telecinco, “irrepetible”. Gràcies a un model que no és el seu de la fúria hispànica, del torero espitregat, sinó el del talent que han pogut xuclar del Barça. Mal que els pesi, mal que intentin apropiar-se'n. Ara això ja no importa. Hem de superar aquesta situació i hauríem de començar a saber qui està disposat a fer què pel seu país. Sense pressions. Sense prejudicis. Però el moment és el que és, ens hi juguem la supervivència.
Hauríem de saber, d'entrada, quin és el nostre país, el país de cadascú. De mare només n'hi ha una. Potser tindrem alguna decepció, però hem de superar les ambigüitats i saber de quin peu calça tothom. Des dels màxims representants polítics, socials i empresarials fins als jugadors que ja ho han guanyat tot amb Espanya. Volem saber si voldrien –ells mateixos o la generació posterior– jugar amb Catalunya aquests mateixos campionats. Hem arribat a un punt que es pot entendre tot excepte la indefinició. Des de la seva privilegiada situació, tenen una responsabilitat social com a motors de tendència que no poden eludir. Ja no val dir que això és cosa dels polítics. De política en fem tots, cadascú al seu nivell. Vivim subjugats a Espanya fins al punt que si Brussel·les la intervingués, no ens podria anar pitjor. Aquesta situació de submissió, no és que no es pugui aguantar més, és que si es manté, posarà fi a Catalunya tal com l'hem coneguda. Jo ja m'hi esforço. I tu?