La FEB viu immersa en una bipolaritat quasi surrealista. Mentre les competicions cada dia es van dessagnant –les renúncies i la situació límit de molts clubs se succeeixen a menys de quatre dies que es tanqui el termini d'inscripció a LEB i Lliga Femenina–, l'ens viu absolutament centrat en la Ruta Ñ, la seva gallina dels ous d'or. Els èxits de Pau Gasol i companyia des del mundial del 2006 s'han succeït i han generat una atracció brutal de patrocinadors. Tant és així que els períodes de preparació s'han convertit en gires a l'estil d'estrelles del rock, en què l'única cosa que es busca és explotar la marca i extreure tant suc com sigui possible al producte per fer calaix. En alguna ocasió, la sobreexposició dels pals de paller fins i tot ha generat alguna tensió perquè allò realment important, la pista, en ocasions acabava quedant en un segon terme.

Pepe Sáez, el president, és hàbil movent-se en el fang. Sap ser implacable en l'anonimat per tal d'apagar els incendis –o algú ha sabut alguna cosa més de l'associació de clubs de LEB Or, que amenaçava de ser combativa amb la FEB?– i ser dòcil amb jugadors de la roja i també amb Scariolo. Per a ells, no existeixen retallades ni males paraules i es busca assolir l'harmonia. Capítols de tensió com el de Carlos Suárez fa un any –va criticar el seleccionador després de ser l'últim tall– no es repetiran i, en aquest sentit, la llista per als Jocs ja està perfilada, amb l'únic dubte de Navarro o Rafa Martínez, depenent de l'estat físic del primer. Fins aquí, coherència i transparència, amb les cartes sobre la taula. El que no s'aguanta per enlloc és la selecció 2014, la B. De cara a la galeria, es ven com un grup de treball que “podria incorporar-se a futures convocatòries de l'absoluta”, però la realitat és molt diferent. No té res a veure amb el projecte enterrat de selecció B que prenia part en els Jocs del Mediterrani temps enrere. Aquí, tot s'ha gestat des de la improvisació i un cop va caure a les oficines de la FEB la invitació per disputar un torneig a l'Amèrica del Sud amb totes les despeses pagades. Es van començar a moure fils i a convocar a corre-cuita jugadors. Tant a última hora es va anar que alguns van haver de cancel·lar viatges programats i d'altres no hi han anat perquè tenien fixats plans de recuperació per lesions, com Llompart, Corbacho i Àlex Urtasun. Això ha propiciat que s'hagi optat per premiar jugadors que han tornat a brillar a LEB Or, com Salva Arco i David Navarro, que es va incorporar a la convocatòria després de casar-se dissabte.

No ens enganyem. Dels quinze jugadors que conformen la selecció B, rarament n'hi haurà algun que defensi el combinat estatal en la copa del món d'aquí a dos anys. Sempre, és clar, que no hi hagi baixes per lesió. I no deixa de ser significatiu que alguns que poden ser considerats per a Scariolo a curt o a mitjà termini –casos com el de Mirotic, Suárez i el mateix Sergi Vidal– no hagin aparegut en aquesta convocatòria. De fet, el primer fa setmanes que també es va autodescartar per a l'absoluta, donant per fet que hi hauria Ibaka com a nacionalitzat, i va explicar que tenia plans per millorar aspectes individuals a l'estiu. Ni el menor rastre ni interès pel combinat B. Un combinat B que ha nascut, doncs, amb l'única pretensió de fer d'espàrring en la primera fase de la preparació d'Espanya absoluta amb vista als Jocs de Londres, que arrenquen a final de mes. Tota la resta ha estat façana, maquillatge i art de seducció per convèncer els jugadors que s'integressin a un projecte transparent, buit de contingut. I és que el baròmetre de la salut del bàsquet estatal no són els resultats de la roja a l'estiu, sinó el dia a dia dels clubs en les categories FEB. I això s'està desmuntant, sense que Sáez i els seus moguin ni un sol dit. Ni els preocupa. El que els preocupa és que Pau Gasol i companyia no fallin en els Jocs i els ingressos de publicitat no decaiguin. El mètode FEB.