Messi desaprofitat
Tanta referència i soroll davant la roda de premsa que, de forma inusual, Messi havia de fer els primers dies de la pretemporada i que finalment va fer dimecres passat, i a l'hora de la veritat van fallar els periodistes.
Entre els que de debò estan de vacances i la resta de la gent del gremi bregada i bona que treballa per a mitjans de comunicació espanyols o estrangers, les preguntes van ser, és clar, d'allò més insuls. Intervencions tòpiques fins a l'avorriment del mateix entrevistat, com Messi va deixar veure sense amagar-ho i no deixant que surés la llestesa innata del crac rosarinocatalà.
Mira que hi ha salsa per parlar amb ell més enllà del tema propi i lògic del futbol: la forta crisi econòmica, el seu paper referent i icònic a l'Argentina i al capdavant de la selecció del seu país... i altres temes que segur que hagués intentat evitar però que donaven portades als mitjans de comunicació. O fins i tot intentar obtenir la seva opinió sobre com veu la Catalunya d'avui, nacionalment inquieta i reivindicativa, on ell té unes llunyanes arrels catalanes a Blancafort, de Tragó de Noguera.
El que emprenya d'aquesta qüestió, així ras i curt, és la poca visió d'estima que van mostrar-li els periodistes, ja que cap ni un se li va dirigir en català. Dels seus vint-i-cinc anys d'edat, més de la meitat els ha viscut a Catalunya i ha estat un munt d'hores i dies a la Masia amb nanos del país. O sigui, que fent honor a la professió han desaprofitat la possibilitat de sentir i veure un noi madur, que té el cap sobre les espatlles i, per cert, molt ben posat.
Messi és al cim del futbol mundial, però si ens estima com a poble, gent, club i colors és per tot el que som, per ser com som; ell s'hi adapta i viu entre nosaltres, no en una Catalunya inexistent. Sí, plena de problemes i contradiccions, però que a ell li ho ha donat tot.