La historieta de Wenger i el Barça ja cansa. Cada vegada que el club blaugrana posa l'ull en un dels jugadors de l'Arsenal, el tècnic francès fa les mil i una per sabotejar el fitxatge o, si més no, crear un serial d'estiu basat en les mentides, les queixes i les polèmiques que sembla que no acabin mai. I és que el tècnic francès encara no ha assimilat que ell entrena l'equip petit i que, com és normal, és el peix gros el que truca a la porta. Llei de vida, Arsène. El que sí que es pot entendre és que el senyor Wenger lluiti per intentar retenir els seus jugadors, però fins a un punt. Quan un jugador diu a tort i a dret que se'n vol anar, sigui al Barça, al Madrid, al Chelsea o al Sant Julià de Ramis, has d'abaixar el cap i acceptar-ho. I sobretot fer negoci. Que d'això, sí que en sap el club anglès, i Wenger, sobretot si el Barça és el club comprador. Només cal veure les últimes milionades que han pagat els blaugrana per jugadors de l'Arsenal en els últims anys: Overmars (39), Petit (9), Van Bronckhorst (1,5), Henry (24), el gran Hleb (15) i Cesc (35+5).

La realitat és que cada estiu que el Barça vol fitxar un jugador gunner, Wenger posa en marxa tot el seu arsenal –mai millor dit– de desgastament. En el cas d'Henry, la posició d'enrocament del tècnic francès va ser digna d'estudi, mentre que en les negociacions sobre Cesc una mica més i ens fa perdre l'oremus a tots. Ara el nou episodi es diu Song, objecte de desig de Tito Vilanova. “Mai hem tingut cap contacte amb ningú del Barcelona per Song. Res és cert”, afirmava fa pocs dies Wenger, fidel a la seva primera tàctica de desmentir-ho tot, fent-se l'orni. I és que Arsène cada cop és més gat vell en qüestió d'aturar fitxatges, i ara la seva habitual segona tàctica d'atacar per defensar-se no s'ha fet esperar tant com de costum, i ha acusat la premsa espanyola de ser poc seriosa, d'especular en excés, i en definitiva, de mentir. Vistes aquestes declaracions deu ser que Wenger no acostuma a llegir la premsa britànica, l'autèntica doctorada en rumorologia d'estiu.

Arribats a aquest punt, només em queda pensar que Wenger està cremat, que necessita unes vacances –o potser a la seva edat ja una jubilació, a l'estil del fins ara jutge únic de competició Alfredo Flórez–, perquè a aquest pas, el francès acabarà perdent els estreps. O retirar-se a temps o actuar amb més perspectiva, una de dues. Tothom sap que l'Arsenal aposta la seva sort –últimament ben poca– a donar les regnes de l'equip a joves valors de molta qualitat però amb poca o nul·la experiència, i que arribin els altres clubs i et fitxin aquests jugadors ha de fer molta ràbia. Però els equips viuen dels èxits, i atesa l'escassetat de títols en què viu l'Arsenal en els últims anys és normal que els seus futbolistes més ben valorats intentin provar sort en una altra banda. No cal que Wenger s'acarnissi amb el Barça. És el millor equip del món, no s'entén això com el màxim reclam per a un jugador de futbol?

Arsène, estiguem en pau, que tots ho agrairem, i així ens estalviarem la mateixa cançoneta de cada estiu. Això sí, el que sí que pots anar fent és començar a preparar-nos el pròxim futbolista per a l'any vinent, sempre i quan no ens intentis col·locar un altre Hleb de torn.