La fàbrica d'estelades
Des que Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa la fàbrica d'independentistes és l'única que no nota la crisi. Va a tot drap. Llàstima que, sent molt saludable, exportar-les no ens dóna diners per compensar els que paguem i no tornen. Als que tingueu la temptació d'agrair el favor al PP, compte. Crec estar en condicions de revelar que tot respon a la pressió del lobby del tèxtil, en crisi permanent des de fa trenta anys i amb molta influència en el govern popular, que s'ha proposat salvar-lo fabricant estelades. Només així s'entén la quantitat de bajanades seguides que el Ministeri de l'Interior que capitaneja el català Jorge Fernández Díaz ha deixat anar per fugir de la sensata i pertinent demanda d'explicacions d'ERC sobre les consignes de requisar estelades que es van donar en l'última final de copa a Madrid, al maig.
Ja em disculpo per la conyeta. El PP ha hagut d'admetre –amb la boca petita i flagel·lant-se com a penitència– que exhibir una estelada no és delicte. Però tot seguit diu que, per a les banderes que no són delicte però molesten, s'aplica l'article 28. Sí, aquell que diu que tot està permès fins que jo, que mano, decideixo el contrari. Ho justifica així: “Quan es tracta d'un espectacle esportiu de masses en què convergeixen altres circumstàncies com la rivalitat esportiva i/o regional o ideologies polítiques dels aficionats, la seva exhibició pot generar una reacció adversa i violenta d'uns sectors d'aficionats.”
És clar, l'article 28 només preveu la seva aplicació en un sentit. No són font de reacció violenta les banderes espanyoles franquistes que es veuen encara en molts estadis espanyols i que la mal arrelada democràcia espanyola no ha gosat elevar al nivell de prohibida com sí que van fer els alemanys amb les creus gammades. És clar que no. Al prototip de responsable polític i gran part de la intel·lectualitat espanyola no el violenta perquè en el fons, allà és casa seva. Són bons patriotes, una mica extemporanis, però són dels nostres, els diu el subconscient.
Tampoc causa reacció violenta tota la parada feixista que exhibeixen grups d'ultradreta espanyolista en camps de Catalunya. És clar que no. Aquí, que és a casa nostra, ens aguantem i no caiem en una provocació feta per simple plaer de buscar brega.
El diputat d'ERC Alfred Bosch va plantejar la pregunta sobre les estelades referint-se a la final de copa entre el Barça i l'Athletic. No era un Madrid-Barça. Vull veure quantes estelades s'exhibeixen al Bernabéu la setmana vinent en la tornada de la copa. De seny, ens en sobra. Quina violència generaven les banderes en la final de copa, si la jugava un equip català i un de basc i les aficions eren les respectives? És clar, el problema era l'escenari, el sacrosant Bernabéu profanat per unes ensenyes que –no s'atreviran– si poguessin prohibirien. Mentrestant, la fàbrica que vagi fabricant.