Opinió

Un gran netejador de consciències

Ja està bé de tancar els ulls a la realitat quan hi ha les paraules ‘Jocs Olímpics' pel mig

Els Jocs Olímpics, a més de posar a l'aparador mundial esports minoritaris que són ignorats per la immensa majoria de la gent durant la resta del temps, també serveixen per netejar consciències amb les històries paral·leles que provoquen. L'últim cas, el de la jove de Somàlia Samia Yusuf Omar, que va participar en els 200 m en els Jocs de Pequín i que ara s'ha sabut que va morir en una pastera quan intentava arribar a Itàlia poc abans dels Jocs de Londres. Ni he llegit ni he escoltat tot el que s'ha escrit i dit sobre la tragèdia de Samia, evidentment, però sí que vaig sentir com a TV3 van dir que Samia va morir intentant complir el seu somni de tornar a ser olímpica.

Si us plau. Ja està bé de tancar els ulls a la realitat quan hi ha les paraules Jocs Olímpics pel mig. Que Samia intentava tornar a ser olímpica? Samia intentava sobreviure. Simplement. Però què ens pensem? Que hi ha milers, milions de joves arreu del món, en països on ni tan sols poden menjar cada dia que només pensen en la màgia de les anelles? Fa quatre anys, a Pequín, Samia va ser triada, i utilitzada, pel seu país per mostrar al món que existien. Va ser ella com podia haver estat qualsevol altra. Era igual. Per al comitè olímpic de Somàlia només importava aprofitar la invitació que el Comitè Olímpic Internacional (COI) fa a cada comitè olímpic nacional perquè puguin portar un home i una dona als Jocs. Uns mostren al món que hi són i els altres poden mantenir quatre anys més la seva mentida d'universalisme i de protectors dels desfavorits. Samia va ser utilitzada i abandonada després per Somàlia com tants altres joves ho han estat per molts països similars a Somàlia. Segur que hi ha excepcions i hi ha homes i dones bons que volen fomentar l'esport en països castigats com Somàlia, però és gairebé obscè que destinin diners a l'esport quan la gent se'ls mor de fam.

I més encara quan, per a molts, els Jocs són el que van ser per al govern de Samoa el 1984, que va amenaçar de retirar l'equip dels Jocs de Los Angeles en protesta perquè en el moment que la seva delegació –amb més acompanyants que esportistes – va desfilar, a la TV van posar anuncis i el món no els va poder veure. Samoa havia anat a Los Angeles a desfilar, que es veiés la seva bandera, no a participar en un esdeveniment esportiu. I com ells, molts. I al COI, ja li va bé. I a nosaltres, també. Cantem les excel·lències d'un esdeveniment que aplega la joventut del món, la majoria dels millors esportistes del món, però que també porta al màxim la confrontació entre països, que omple de milions les butxaques de les grans multinacionals que blasmem en altres circumstàncies i que ja fa temps que és un negoci, un gran negoci, que, a sobre, es posa el vestit de benefactor de la humanitat. El COI no va aturar dues guerres mundials ni tampoc va salvar Samia. Tampoc no era la seva feina. No li vulguem donar tant poder. Ni el té, ni se'l mereix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)