Me n'havien parlat la temporada passada. I amb un entusiasme total. Però també és cert que el que havia sentit d'ell feia referència més a la quarantena de gols marcats amb l'infantil A del Barça que al mateix jugador. Per això, el cap de setmana passat no vaig poder evitar aprofitar l'oportunitat de veure aquest xaval que em donava l'estada dels nanos del Barça al municipi de Prades, al Baix Camp. I no crec en els vidents ni m'agrada ser taxatiu en les prediccions de cap mena, però diumenge vaig tenir clar que podia veure el futur. Si més no, a can Barça. Potser va ser l'efecte de veure les promeses blaugrana enmig d'una de les serralades més maques del nostre país, a tocar del meu poble natal, Vimbodí i Poblet, on per cert dissabte vinent arriba la Marxa per la Llibertat avortada a cops de porra per la policia franquista fa prop de 40 anys i a la qual esteu tots convidats. Però el cas és que m'atreveixo a recomanar-vos que recordeu aquest nom, com feia l'anunci: Lee Seung Woo. Feu-ho perquè vaig poder comprovar que aquest jove coreà de 14 anys, l'últim gran valor que elabora la Masia del Barça, és molt més que els gols que m'havien explicat que marca. A la que anomenen Vila Vermella vaig poder veure un jugador que combina una velocitat electritzant amb una gran intel·ligència futbolística. Lee es mou de manera impecable, quan té la pilota, amb un total control d'aquesta que el fa gairebé imparable per als rivals, però també sap moure's de manera espectacular quan no la té. I la seva connexió futbolística amb els companys d'equip és la d'un jugador que promet ser un dels grans. Lee juga a allò que juga el Barça, fa de fals 9 de manera genial i encara que les comparacions són odioses, té molts gestos que recorden Messi. No dic que sigui un Messi en potència, sinó que la factoria Masia està en ple rendiment i que Lee és d'aquells que, n'estic convençut, en sentirem a parlar. I si no, el temps ho dirà.