L'etapa d'ahir de la Vuelta ciclista a Espanya, amb el cop de mà que va donar Alberto Contador i que, si no hi ha un daltabaix del mateix nivell del d'ahir en les etapes que resten fins diumenge, li donarà la victòria en la cursa, és un magnífic exemple que en l'esport no es pot donar res per fet fins que no s'acaba tot. Semblava que Joaquim Rodríguez tenia la victòria en la Vuelta a l'abast, que només li feia falta superar l'etapa de dissabte amb el final a la Bola del Món per guanyar la seva primera gran cursa per etapes, i en canvi ahir tot va canviar.

Aplicant el mateix principi amb què he començat aquest article, no hauríem de donar res per definitiu, però després del que vam veure ahir, amb una conjunció de davallada física i moral, sembla molt difícil que el ciclista català es refaci del cop que va rebre ahir. No només va perdre el primer lloc, sinó que també va cedir el segon davant Alejandro Valverde.

Tots els que hem seguit il·lusionats la trajectòria del corredor de Parets en aquesta Vuelta vam quedar ahir decebuts. Molt decebuts. Havíem fet nostra la lluita del català contra tot i contra tots. A més de les simpaties per al Purito, ens havia fet bullir la sang el mal tracte que havia rebut de tots aquells que esperaven, dia rere dia, que passés el que va passar finalment ahir: que Alberto Contador li prengués el mallot vermell de líder. Joaquim Rodríguez ha fet el paper d'Eric Caritoux contra Alberto Fernández el 1984 o Robert Millar contra Perico Delgado el 1985. Era l'enemic de la gran esperança espanyola, tot i compartir-hi passaport. Aquesta Vuelta no podia tenir cap més vencedor que el madrileny. La tornada al ciclisme de Contador després de la sanció per dopatge no podia tenir cap més final que la victòria. Ara aquesta victòria s'usarà com una prova més que la sanció era injusta. Aquesta història ja l'hem vist abans. La victòria de Joaquim Rodríguez era la victòria d'un ciclista espanyol, però no entrava en l'èpica de l'esport espanyol. La de Contador, sí.

Contador és un gran ciclista. Ahir ho va tornar a demostrar. La seva victòria en la Vuelta –si és que s'acaba confirmant diumenge– serà totalment merescuda. Com ho hauria estat la del Purito. A Contador només li puc retreure que, al meu parer, no hagi acabat d'explicar la veritat de tot l'afer del bistec amb clenbuterol i que massa cops hagi estat amb equips i personatges amb relacions amb el dopatge sense que sembli que li importin gaire aquestes companyies.

Joaquim Rodríguez està fent una gran temporada. Ens va fer vibrar en el Giro i ara ho ha fet en la Vuelta. A Itàlia no s'en va sortir i ara a Espanya sembla que tampoc. Segon en el Giro i ja veurem on acaba en la Vuelta, i amb el mundial com a proper objectiu, el corredor de Parets mereix tot el suport dels aficionats. El ciclisme és un gran esport, però és un esport traïdor. Ahir en Purito ho va tornar a comprovar.