Una gran, immensa decepció

L'etapa d'ahir de la Vuelta ciclista a Espa­nya, amb el cop de mà que va donar Alberto Con­ta­dor i que, si no hi ha un dal­ta­baix del mateix nivell del d'ahir en les eta­pes que res­ten fins diu­menge, li donarà la victòria en la cursa, és un magnífic exem­ple que en l'esport no es pot donar res per fet fins que no s'acaba tot. Sem­blava que Joa­quim Rodríguez tenia la victòria en la Vuelta a l'abast, que només li feia falta superar l'etapa de dis­sabte amb el final a la Bola del Món per gua­nyar la seva pri­mera gran cursa per eta­pes, i en canvi ahir tot va can­viar.

Apli­cant el mateix prin­cipi amb què he començat aquest arti­cle, no hauríem de donar res per defi­ni­tiu, però després del que vam veure ahir, amb una con­junció de dava­llada física i moral, sem­bla molt difícil que el ciclista català es refaci del cop que va rebre ahir. No només va per­dre el pri­mer lloc, sinó que també va cedir el segon davant Ale­jan­dro Val­verde.

Tots els que hem seguit il·lusi­o­nats la tra­jectòria del cor­re­dor de Parets en aquesta Vuelta vam que­dar ahir dece­buts. Molt dece­buts. Havíem fet nos­tra la lluita del català con­tra tot i con­tra tots. A més de les sim­pa­ties per al Purito, ens havia fet bullir la sang el mal tracte que havia rebut de tots aquells que espe­ra­ven, dia rere dia, que passés el que va pas­sar final­ment ahir: que Alberto Con­ta­dor li prengués el mallot ver­mell de líder. Joa­quim Rodríguez ha fet el paper d'Eric Cari­toux con­tra Alberto Fernández el 1984 o Robert Millar con­tra Perico Del­gado el 1985. Era l'ene­mic de la gran espe­rança espa­nyola, tot i com­par­tir-hi pas­sa­port. Aquesta Vuelta no podia tenir cap més ven­ce­dor que el madri­leny. La tor­nada al ciclisme de Con­ta­dor després de la sanció per dopatge no podia tenir cap més final que la victòria. Ara aquesta victòria s'usarà com una prova més que la sanció era injusta. Aquesta història ja l'hem vist abans. La victòria de Joa­quim Rodríguez era la victòria d'un ciclista espa­nyol, però no entrava en l'èpica de l'esport espa­nyol. La de Con­ta­dor, sí.

Con­ta­dor és un gran ciclista. Ahir ho va tor­nar a demos­trar. La seva victòria en la Vuelta –si és que s'acaba con­fir­mant diu­menge– serà total­ment meres­cuda. Com ho hau­ria estat la del Purito. A Con­ta­dor només li puc retreure que, al meu parer, no hagi aca­bat d'expli­car la veri­tat de tot l'afer del bis­tec amb clen­bu­te­rol i que massa cops hagi estat amb equips i per­so­nat­ges amb rela­ci­ons amb el dopatge sense que sem­bli que li impor­tin gaire aques­tes com­pa­nyies.

Joa­quim Rodríguez està fent una gran tem­po­rada. Ens va fer vibrar en el Giro i ara ho ha fet en la Vuelta. A Itàlia no s'en va sor­tir i ara a Espa­nya sem­bla que tam­poc. Segon en el Giro i ja veu­rem on acaba en la Vuelta, i amb el mun­dial com a pro­per objec­tiu, el cor­re­dor de Parets mereix tot el suport dels afi­ci­o­nats. El ciclisme és un gran esport, però és un esport traïdor. Ahir en Purito ho va tor­nar a com­pro­var.