Les eleccions de l'Espanyol s'estan convertint en un autèntica sopa de galets en què a mesura que passen els dies no saps ben bé diferenciar el que és la carn d'olla de la resta. Els que fa temps que seguim l'actualitat del club blanc-i-blau ens hem acostumat a aquest caos, a aquesta bogeria de canvis de rumb, de disbauxes controlades, de desacords pactats, de focs d'artifici. Uns elements que s'han accentuat fins a extrems diabòlics en aquesta campanya electoral per la presidència. No hem arribat a l'equador de la campanya (queden deu dies fins al 19-N) i el suflé dialèctic sembla que anirà augmentant. La complicació de fons ja no és quin candidat sortirà, si Joan Collet, com tot fa preveure, o bé Sergio Oliveró. El tercer en discòrdia, Arnau Baqué, no té cap mena de possibilitat de guanyar. El problema a resoldre passarà per esbrinar quin club quedarà després de tota la merda que s'està removent aquests dies. De vegades això serveix de catarsi, però en el cas de l'Espanyol crec que les eleccions són un epíleg del que ens queda per veure un cop el nou president agafi possessió del càrrec. La fractura social que viu el club és real. Ara els dos candidats principals ja fan tot el possible per dir que ells no la fomenten, però està present en tots els racons. Començant pels directius; passant per sectors de l'afició i acabant pels periodistes, que ja s'han posicionat en diversos bàndols i que en lloc de fer un exercici pedagògic es dediquen a vorejar l'insult a través de les xarxes social. L'Espanyol encara no ha trobat una figura catalitzadora que aglutini tot el club, que li serveixi d'aixopluc en uns moments difícils, tan interins com globals, per la crisi que curtcircuita la societat i, per descomptat, el món del futbol (només cal veure les últimes notícies del Deportivo). Arriben moments crucials i com en qualsevol institució es necessita gent decidida i convençuda a pilotar la nau blanc-i-blava i, de retruc, també s'ha de saber perdre i fer un acte de contrició. En definitiva, s'ha de ser molt generós, i ara mateix hi ha massa egoisme a l'ambient.