A la desem­bo­ca­dura del riu Krka, a la costa de l'Adriàtic, s'hi alça Sibe­nik, una loca­li­tat cro­ata de 51.000 habi­tants, cone­guda mun­di­al­ment per ser el lloc on va néixer una de les figu­res més grans del bàsquet euro­peu. Es tracta de l'irre­pe­ti­ble Dra­zen Petro­vic, mort en acci­dent de trànsit a Ale­ma­nya, un dia d'estiu del 1993 quan estava en la ple­ni­tud de la seva car­rera espor­tiva (28 anys).

Aque­lla fatídica jor­nada ni havia nas­cut –ho faria el 8 d'abril del 1994– qui, per molts, n'és el suc­ces­sor. No tant per les carac­terísti­ques físiques o de joc, sinó per certs paral·lelis­mes entre els dos. Dario Saric també és natu­ral de Sibe­nik i, des de ben jove, va en boca de tot­hom. A Croàcia, en les últi­mes dues dècades, cap talent (i n'hi ha hagut molts) havia des­per­tat tanta expec­tació i rebom­bori mediàtic. Per a més inri, tota la for­mació l'ha fet a l'escola Dra­zen Petro­vic, un altre detall que es té molt en compte. “El meu fill és com en Dra­zen. Pot­ser fins i tot té més talent que ell, però l'ètica de tre­ball de Petro­vic era incom­pa­ra­ble”, va etzi­bar no fa gaire en un rota­tiu del país balcànic Pre­drag Saric, pare de la cri­a­tura i guia abso­lut i únic del seu destí. Sisi, com és cone­gut popu­lar­ment, no es desen­ganxa mai del seu fill i habi­tu­al­ment se'l veu a peu de pista, donant-li indi­ca­ci­ons. Coneix el pro­fes­si­o­na­lisme –va ser un aler físic i amb canell de seda, com­pany de Petro­vic en els seus ini­cis al Sibe­nik– i això li per­met tenir con­tacte amb alguns dels tècnics més repu­tats, sobre­tot els balcànics.

A pri­ori, les parau­les de Pre­drag són molt pre­sump­tu­o­ses, però la qua­li­tat de Dario està fora de tot dubte. Amb 18 anys, ja ha debu­tat amb la selecció abso­luta i s'ha eri­git com a domi­na­dor en les cate­go­ries de base, a més actu­ant en totes les posi­ci­ons. L'estiu pas­sat, per exem­ple, va ser l'MVP de l'euro­peu sub-18, i va ser vital perquè Croàcia es pengés l'or. Va fer 39 punts i 11 rebots con­tra Lituània en la final. Però les experiències, recents i no tan recents, posen de mani­fest que això no ho és tot. És tan impor­tant el que es fa a la pista com el camí traçat fora. Aquí, l'altra perla cro­ata, Mario Hezonja (1995), li ha pas­sat al davant, com­pro­me­tent-se a llarg ter­mini amb el Barça i asse­gu­rant-se la pro­gressió a poc a poc. Tot i que actua amb el filial en la LEB Or, s'entrena amb el pri­mer equip des del pri­mer dia. A Saric, els dub­tes (i la mala gestió) del seu pare li estan xafant la tem­po­rada. Tot i que s'entrena amb l'Split, no ha jugat cap par­tit ofi­cial des de l'11 de setem­bre, amb la seva selecció en un matx per al pre­eu­ro­peu. De fet, no pot jugar enlloc i, ara mateix, el seu futur és incert. Incert perquè la veu de Pre­drag Saric sem­pre ha estat un escull com­pli­cat per als equips que l'han vol­gut. Ho pot cer­ti­fi­car el Basko­nia que, en els últims dos anys i a través de diver­sos agents, ho ha inten­tat i sem­pre s'ha tro­bat la porta als mor­ros. El Bil­bao el va lli­gar per qua­tre anys a l'estiu, però hi ha aca­bat de renun­ciar un cop la FIBA ha taxat la seva lli­ber­tat en 550.000 euros –els cobra­ria el Zagreb, el seu club d'ori­gen–, xifra supe­rior a l'espe­rada. I, sense un pla B, Dario es troba a prin­cipi de novem­bre veient par­tits ofi­ci­als des de la gra­de­ria –va veure el Cede­vita-Caja Labo­ral de dijous pas­sat– i espe­rant que algun club pagui el buy-out i també li ofe­reixi un bon con­tracte, amb el risc que en un parell d'anys se'n pugui anar a l'NBA. Nikola Vuj­cic, juga­dor i direc­tor espor­tiu de l'Split, està inten­tant col·locar-lo a l'Efes, i també el CSKA el té en el punt de mira. Pel seu pare, el somni seria que l'entrenés Zeljko Obra­do­vic, de qui és íntim, però el serbi no té equip. Pot­ser no hi ha un destí per­fecte, però demo­rar la decisió pot pas­sar fac­tura a Dario, que està en un moment clau de la seva vida espor­tiva. Després, si tot s'estronqués, tots ho lamen­taríem. I el seu pare, el pri­mer.