A la desembocadura del riu Krka, a la costa de l'Adriàtic, s'hi alça Sibenik, una localitat croata de 51.000 habitants, coneguda mundialment per ser el lloc on va néixer una de les figures més grans del bàsquet europeu. Es tracta de l'irrepetible Drazen Petrovic, mort en accident de trànsit a Alemanya, un dia d'estiu del 1993 quan estava en la plenitud de la seva carrera esportiva (28 anys).

Aquella fatídica jornada ni havia nascut –ho faria el 8 d'abril del 1994– qui, per molts, n'és el successor. No tant per les característiques físiques o de joc, sinó per certs paral·lelismes entre els dos. Dario Saric també és natural de Sibenik i, des de ben jove, va en boca de tothom. A Croàcia, en les últimes dues dècades, cap talent (i n'hi ha hagut molts) havia despertat tanta expectació i rebombori mediàtic. Per a més inri, tota la formació l'ha fet a l'escola Drazen Petrovic, un altre detall que es té molt en compte. “El meu fill és com en Drazen. Potser fins i tot té més talent que ell, però l'ètica de treball de Petrovic era incomparable”, va etzibar no fa gaire en un rotatiu del país balcànic Predrag Saric, pare de la criatura i guia absolut i únic del seu destí. Sisi, com és conegut popularment, no es desenganxa mai del seu fill i habitualment se'l veu a peu de pista, donant-li indicacions. Coneix el professionalisme –va ser un aler físic i amb canell de seda, company de Petrovic en els seus inicis al Sibenik– i això li permet tenir contacte amb alguns dels tècnics més reputats, sobretot els balcànics.

A priori, les paraules de Predrag són molt presumptuoses, però la qualitat de Dario està fora de tot dubte. Amb 18 anys, ja ha debutat amb la selecció absoluta i s'ha erigit com a dominador en les categories de base, a més actuant en totes les posicions. L'estiu passat, per exemple, va ser l'MVP de l'europeu sub-18, i va ser vital perquè Croàcia es pengés l'or. Va fer 39 punts i 11 rebots contra Lituània en la final. Però les experiències, recents i no tan recents, posen de manifest que això no ho és tot. És tan important el que es fa a la pista com el camí traçat fora. Aquí, l'altra perla croata, Mario Hezonja (1995), li ha passat al davant, comprometent-se a llarg termini amb el Barça i assegurant-se la progressió a poc a poc. Tot i que actua amb el filial en la LEB Or, s'entrena amb el primer equip des del primer dia. A Saric, els dubtes (i la mala gestió) del seu pare li estan xafant la temporada. Tot i que s'entrena amb l'Split, no ha jugat cap partit oficial des de l'11 de setembre, amb la seva selecció en un matx per al preeuropeu. De fet, no pot jugar enlloc i, ara mateix, el seu futur és incert. Incert perquè la veu de Predrag Saric sempre ha estat un escull complicat per als equips que l'han volgut. Ho pot certificar el Baskonia que, en els últims dos anys i a través de diversos agents, ho ha intentat i sempre s'ha trobat la porta als morros. El Bilbao el va lligar per quatre anys a l'estiu, però hi ha acabat de renunciar un cop la FIBA ha taxat la seva llibertat en 550.000 euros –els cobraria el Zagreb, el seu club d'origen–, xifra superior a l'esperada. I, sense un pla B, Dario es troba a principi de novembre veient partits oficials des de la graderia –va veure el Cedevita-Caja Laboral de dijous passat– i esperant que algun club pagui el buy-out i també li ofereixi un bon contracte, amb el risc que en un parell d'anys se'n pugui anar a l'NBA. Nikola Vujcic, jugador i director esportiu de l'Split, està intentant col·locar-lo a l'Efes, i també el CSKA el té en el punt de mira. Pel seu pare, el somni seria que l'entrenés Zeljko Obradovic, de qui és íntim, però el serbi no té equip. Potser no hi ha un destí perfecte, però demorar la decisió pot passar factura a Dario, que està en un moment clau de la seva vida esportiva. Després, si tot s'estronqués, tots ho lamentaríem. I el seu pare, el primer.