Men­tre CiU es debat entre un suport min­vat i l'obli­gació de for­mar govern i ERC juga les seves car­tes per cores­pon­sa­bi­lit­zar-se sense sor­tir-ne mal­pa­rada com en els tri­par­tits, ens assalta un dubte vital. Govern, per a què? Per arren­car el país a l'antiga –com feia la vella CiU, un estil beneït per amplis sec­tors empre­sa­ri­als, econòmics i mediàtics, que ara implo­ren un pacte inde­sit­ja­ble amb el PSC– o per lle­gir els resul­tats elec­to­rals com un reforçament del sobi­ra­nisme i acce­le­rar el ritme dels pro­ces­sos? Men­tre uns i altres s'acla­rei­xen, vull posar de mani­fest que hi ha aspec­tes dels pro­gra­mes en què la dis­crepància no exis­teix i que, a més, tenen un suport popu­lar tan trans­ver­sal que no hi ha excusa per no posar-se en marxa.

Un dels que genera més una­ni­mi­tat són les selec­ci­ons espor­ti­ves, una rei­vin­di­cació abso­lu­ta­ment trans­ver­sal. Si super­po­sem el per­cen­tatge de vot popu­lar del 25-N amb els resul­tats del son­deig difós per la Pla­ta­forma Pro Selec­ci­ons el setem­bre pas­sat detec­ta­rem unes coin­cidències espec­ta­cu­lars. En aquell son­deig, es pre­gun­tava sobre el desig que Cata­lu­nya tin­gui selec­ci­ons espor­ti­ves pròpies. Un 64,4% va res­pon­dre afir­ma­ti­va­ment, un 18,1% que no, un 15,4% no ho sabia i un 1,8% no con­tes­tava. No pot ser només casu­a­li­tat que el 15,4% d'inde­ci­sos s'assem­bli tant al 14,5% de votants del PSC, que la suma del PP i Ciu­ta­dans (20,6%) cal­qui gai­rebé la dels que no van voler con­tes­tar o van res­pon­dre que no (19,9%) i que el sí (64,4%) sigui tan pròxim a la suma de CiU, ERC, IC-V i CUP (57,7%). S'ha de recor­dar que el 5,7% de votants no van esco­llir cap de les for­ma­ci­ons que van obte­nir escons i d'aques­tes, només les que repre­sen­ten un 1% mili­ten en l'espa­nyo­lisme.

Aquell son­deig, a més, xifrava la vari­a­ble de trans­ver­sa­li­tat. Un 21% dels votants de CiU no estava d'acord a tenir selec­ci­ons pròpies –també és casu­a­li­tat que la dava­llada de vot de la fede­ració, del 38,4% del 2010 al 30,6 de diu­menge, és just d'un 20%?–, però és que un 40% del votant del PSC i un 35% dels que van votar el PP volien selec­ci­ons.

Aquesta trans­ver­sa­li­tat reforça encara més la raó de fons de la rei­vin­di­cació. A la vista de totes les dades és legítim con­cloure, per tant, que la volun­tat expres­sada en aquell son­deig s'ha vist refer­mada en les elec­ci­ons. I que, per tant, el nou govern té un man­dat clar. Hi ha pri­o­ri­tats –pagar les fac­tu­res i la pro­tecció social, per des­comp­tat, les pri­me­res–, però no són les úniques, i res impe­deix tre­ba­llar en més àmbits alhora. ERC mar­carà en el full de ruta del futur govern con­ti­nuar tre­ba­llant pel reco­nei­xe­ment. Com a plas­mació d'un ide­ari, em sem­bla per­fecte, però em pre­gunto si val la pena. A còpia d'anys i de trom­pa­des hem après que, sense estat propi, calen moltíssims esforços per obte­nir petits tri­omfs. Sense un estat propi, per les grans fede­ra­ci­ons, no hi ha res a fer. Som-hi, sense por.