Joan Carles I, el rei dels esportistes
Joan Carles de Borbó farà 75 anys dissabte. Aquest aniversari farà que els mitjans vagin plens de panegírics del rei dels espanyols. També els esportius, ja que és una de les moltes activitats físiques a les quals s'ha pogut dedicar el monarca espanyol. Una activitat esportiva que va tenir el seu punt culminant l'estiu del 1972, quan va participar en els Jocs Olímpics formant part de l'equip espanyol de vela que va competir en les proves que es van disputar a Kiel. Ho va fer en la classe Dragó –una classe amb tres regatistes–, en què va acabar quinzè. Més tard, dos dels seus tres fills també van ser olímpics per Espanya, i la seva dona, Sofia de Grècia, havia estat suplent de l'equip de vela grec del 1960.
L'agència Efe va enviar ahir una crònica que va titular “Un rei olímpic sempre al costat dels esportistes” on repassava l'activitat esportiva del monarca i explicava que és aficionat a l'esquí, l'equitació, l'aeronàutica, el tennis, la vela, el karate i el judo –la caça major no és un esport–. El palmarès esportiu de Joan Carles de Borbó està format per la seva participació olímpica, diverses victòries en la copa del Rei de vela i anys i anys de recórrer el món –pagant qui tots ja sabem– per seguir les grans competicions esportives. A la crònica es destacava que “les seves mostres d'estima mostrades personalment a tècnics i esportistes formen part de la història de l'esport espanyol”. Recorden, evidentment, les imatges dels Jocs de Barcelona amb els espanyoles guanyant medalles amb el rei a la llotja. També ens recorda Efe que “l'agenda del monarca troba habitualment un forat per donar suport a l'esport” i recorda el seu suport al fallit intent del 2009 de Madrid per seu ser olímpica.
No cal dir que ni el rei ni el sistema que representa no em cauen bé. No només pel fet de ser espanyol. També pel fet de ser rei. Els membres de les famílies reials tenen la vida solucionada des que neixen. Si ets aficionat a l'esport, només faltaria que no hi dediquessis una mica, o molt, de temps. Com ha fet el Borbó. Ell és un vividor i fa l'única cosa que sap fer. El problema són els llepaculs que ens volen fer menjar gat per llebre. Fa anys, en una reunió dels comitès olímpics europeus a València es va dir que el rei era una figura clau en la història de l'olimpisme (?). Joan Antoni Samaranch –fan número 1 del Borbó– li va donar el protagonisme d'inaugurar el Museu Olímpic de Lausana el 1993. Fa cinc anys, el diari Marca va fer una edició especial per celebrar els 70 anys del monarca espanyol i els seus on van escriure: “El rei atleta per antonomàsia. El món de la vela és la seva gran passió i la que li ha permès aconseguir un palmarès que és a l'abast de molt pocs regatistes. Un campionat del món de creuers per equips, dos cops guanyador de la Sardinia Cup, cinc copes del Rei i un segon lloc en l'Admiral's Cup, a més de 80 títols del més alt nivell.” Ni Nieto, ni Deferr, ni Indurain, ni Gasol, ni Nadal. Joan Carles I, rei de l'esport espanyol.