En terra de ningú
i amb la perspectiva d'un any perdut, Abrines no es pot consolar ni a mirar el futur. Eriksson i, sobretot, Hezonja empenyen amb força
No és habitual que un jugador que aspira a ser millor jove europeu del 2012 –es troba entre els deu candidats de FIBA Europa–i per qui el Barça Regal va pagar un traspàs al voltant de 600.000 euros a l'Unicaja a l'estiu rebi una ovació després d'anotar un tir lliure sense la més mínima incidència en el resultat. Aquest fet –instigat diumenge per Pete Mickeal des del parquet– va posar de manifest la buidor de confiança d'Àlex Abrines. El seu rol a l'equip, ja secundari des del primer dia, s'ha reduït en l'últim mes a la mínima expressió: en l'Eurolliga, no ha jugat ni un minut per decisió tècnica –en molts partits, és el descartat– i en la Lliga Endesa, la seva aportació és nul·la. Víctima de la por a l'errada, estat tòxic en qualsevol jove, no hi ha ni rastre de l'element tenaç i descarat que va enlluernar durant la temporada passada. Aquí es limita a passar la pilota i eludir la mirada a l'anella. Trist.
Amb tres anys i mig més de contracte al davant amb el club blaugrana, és impossible vaticinar si aquesta és una situació transitòria o aconseguirà revertir-la. No li serà senzill, vist com els minuts s'han repartit en el perímetre quan Navarro ha estat de baixa. L'últim cas, qui sap si el més eloqüent, va ser la setmana passada a la pista del Khimki, en què Mickeal i Ingles van actuar més de 30 minuts i la primera rotació va ser Jasikevicius. Ni Abrines ni tampoc Rabaseda van tenir ni un segon de joc. És obvi pensar que, si en la primera fase de curs no ha entrat en els plans de l'equip tècnic, tampoc ho farà en els propers mesos, quan es juguin les garrofes i amb Navarro a l'equip. Pinten bastos, doncs, per a l'escorta, que aquest any farà 20 anys. El més assenyat seria la cessió a un altre equip de la Lliga Endesa, que sí que li podria oferir protagonisme i l'espai per tal de continuar amb una progressió que el situava fa tot just uns mesos com un dels valors emergents del bàsquet europeu. De predisposició del jugador i de pretendents, no en faltaran com va demostrar el Valladolid, sol·licitant-ne la cessió. La resposta del Barça Regal, però, és i serà negativa. No perquè hi confiï a curt termini, sinó perquè Abrines és un dels cinc jugadors de formació que li cal a l'equip per complir amb la normativa de la Lliga Endesa. Sense ell, només hi podria haver onze fitxes professionals.
Atrapat i amb la perspectiva d'un any perdut, l'escorta no es pot ni consolar a mirar el futur proper. Del filial, Eriksson –com ell, del 1993, serà jugador de formació en un parell de mesos– i Hezonja empenyen amb força i ocupen la mateixa posició. Especialment inquietant per als interessos d'Abrines és l'eclosió del croat (1995). Ja està en dinàmica del primer equip –fins i tot s'ha estrenat en l'Eurolliga–, i en els entrenaments li està passant al davant. Hezonja no és tan sols un fenomen mediàtic, sinó també un jugador de futur en l'NBA i al qual es reserva un lloc al primer equip amb vista al proper curs. I és clar, encara que molts elements del perímetre acabin contracte, on té lloc aquí Abrines?
Independentment de qui fos el braç executor del seu fitxatge –és igual perquè, al cap i a la fi, el que tanca l'operació és el club–, el que sembla evident és que, avui dia, pocs deuen estar satisfets amb el fitxatge. El Barça Regal no està veient recompensada la seva inversió; l'Unicaja, que volia que fos el seu símbol de futur, tampoc està gaire fi i la moneda de canvi (Fran Vázquez) tampoc rendeix com se n'esperava; i Abrines, que ha vist frenada la seva progressió des que va ser MVP de l'europeu sub-18 del 2011 i es troba ara en terra de ningú. Perdut. L'únic content deu ser el seu agent, Igor Crespo, que va fer un negoci rodó. Igual que amb Marko Todorovic. Encara que fos a risc d'aturar en sec la seva evolució. Són efectes col·laterals. Però ells també li han consentit.