Valdés: gol en pròpia porta
la decisió
del porter
de les seves actuacions
al camp
Certament, la setmana que ahir va cloure ha estat d'una densitat informativa esportiva força més alta del normal. Més enllà del Dakar americà i les seves vicissituds i de l'excepcionalitat de tenir un mundial d'handbol amb seus a Catalunya amb un gran nivell tret de casos com el d'Austràlia –que fa patir per les pallisses que li claven– o de l'obert d'Austràlia típic del gener, és complicadíssim en la dinàmica actual que el Barça encadeni en tan sols quatre dies un empat en la copa i una derrota en la lliga. En les èpoques de Rochemback i companyia hauria estat el més normal del món, però en els últims anys estem molt ben acostumats. No cal posar el crit al cel. Estic convençut que a Màlaga l'equip ressorgirà i es plantarà en les semifinals de la copa. Convençut, no. Convençudíssim. I en la lliga, alguna dia havia de passar, tot i que la manera, malbaratant un 0-2, amb un gol en pròpia porteria i una pilota passejant-se per la ratlla rival que no va voler entrar, fa mal i s'ha d'analitzar –un element seria la falta de concentració en els moments finals dels dos partits–. Però s'ha d'entendre com un fet puntual. Només faltaria que ara l'equip perdés el crèdit per una badada. Les paraules sàvies de Tito en la roda de premsa posterior admetent el bon joc de la Real Sociedad ja ens deixen ben clar com afrontarà el grup l'accident.
Però la bomba informativa de la setmana va ser l'anunci inversemblant de Víctor Valdés, que no ha donat cap possibilitat de negociació al Barça i no renovarà quan s'acabi el seu contracte el juny del 2014. És una veritable llàstima que el millor porter de la història recent del Barça i potser també de la passada no posi punt final a la seva carrera esportiva al club. Però això s'ha de respectar. Diu que vol veure món futbolístic i que la pressió a què està sotmès el porter del Barça és altíssima. Té tota la raó. Que li ho preguntin a Zubizarreta en els primeres èpoques quan el comparaven contínuament amb Urruti o fins i tot amb Artola. Però per la mateixa regla de tres, la pressió que haurà de suportar un porter del Barça que ha anunciat d'aquesta manera tan poc oportuna als quatre vents el seu comiat, encara serà més elevada. Aconsellat o no pel seu entorn o pel seu representant, Ginés Carvajal, Valdés ja és prou gran i és el màxim responsable dels seus actes. I si hi ha algun problema de fons que no ha sortit a la llum pública que ho expliquin. Té raó quan va dir que de vegades l'han tractat injustament. Sí, hi ha gent que ha esperat en candeletes l'error de Valdés per clavar-li queixalada a la jugular. I això és apostar a cavall guanyador perquè els porters, tard o d'hora, sempre en fan alguna. Fins i tot ell.
Des del punt de vista econòmic, el més normal és que el Barça el vengui aquest estiu aprofitant que encara li quedaria un any de contracte per així poder cobrar un traspàs –Carvajal sucarà doble–. Però a la vegada, tindrà la papereta de trobar un substitut amb caràcter Valdés. Mentre la transició no s'executi i tenint en compte que hem de remuntar en la copa, tancar la lliga i guanyar la copa d'Europa, el que crec que s'ha de fer és saber separar la decisió del porter de les seves actuacions al camp i no entrar en una guerra de nervis. I, encara que ho dubto molt per les formes taxatives utilitzades, en el cas que hi hagués alguna via oberta de negociació, empassar saliva, no rebutjar-la d'entrada i parlar-ne. No ens enganyem, sense un Valdés centrat ja ens podem acomiadar de la copa d'Europa.