No conec Joan Perarnau, però sí Xavier Crespo, justament de l'època que era president del CH Lloret, i sempre em va semblar una persona intel·ligent. Per descomptat, ignoro si un dels dos, cap dels dos o tots dos acabaran imputats, condemnats, absolts o tot el contrari. Però precisament perquè no ho sabem crec que és el moment de fer una reflexió sobre els danys de l'operació Clotilde en l'esport.

El que sí que sé, perquè em consta, és que per ser president d'un club esportiu, o es té poca feina –tinc constància que no és el cas– i unes finances molt solvents o bé es disposa d'una voluntat de servei social que costa disgustos de tot tipus, hores de son i de vida familiar. I que no es paga amb diners. El 99,9% dels clubs esportius de Catalunya funcionen gràcies a aquesta última modalitat. I amb els vents que bufen, ja és gran cosa que continuïn vius per enveja sana de molts altres territoris que no tenen aquest teixit socioesportiu que és la mare de l'altíssim nivell que té Catalunya en gairebé tots els esports que toca. I en el cas del CH Lloret, no sobra recordar que és el club bressol d'Ivan Tibau, llegenda de l'hoquei català i secretari general de l'Esport.

Ahir vaig sentir uns quants esgarips de tertulians que des del desconeixement i apel·lant a una escrupolositat que ratlla el ridícul s'estranyaven que Joan Perarnau acceptés un taló de 30.000 euros com a patrocini del club. Que no hagués fet preguntes. Que no l'hagués refusat. A vegades penso que el xerraire mediàtic pot ser molt erudit en segons què, però és un perfecte ignorant de la dura vida real, escarxofat com està en un entorn ple d'elits.

No sé què dirà el jutge de Joan Perarnau. O de Xavi Crespo. Però pel que fa a l'esport, si aconseguir un patrocini a través de la gestió de l'alcalde ho comencem a associar obligatòriament a paraules com suborn i corrupció –que sonen prou greus– ens trobarem que ningú voldrà ser president de cap club esportiu i que els pocs que encara gosin faran la viu-viu, fent passar els anys sense cap ambició. No fos cas que un dia els emmanillin.