Excepte els equips nodrits pel diner del futbol (Barça i Madrid), la resta de clubs de la Lliga Endesa van viure els efectes de la recessió econòmica l'estiu passat. Amb migrats recursos, se'ls va fer impossible retenir les peces més lluentes, les que havien exercit domini en la competició. Ja fos a través de les estadístiques o de la seva capacitat per fer millors els companys. Feia fins a cert punt feredat que la lliga més competitiva i prestigiosa d'Europa perdés 13 dels 21 jugadors més valorats en la fase regular del curs passat. Alguns, pocs, van decidir provar fortuna en l'NBA; d'altres, es van deixar seduir per totes les ofertes –amb perspectiva, absolutament fora de mercat– que els arribaven de països de l'est, ja fos de Rússia, Ucraïna o Turquia. La crematística, al davant de l'argument esportiu, una prioritat poc criticable en els temps que corren. Amb riscos, això sí.

Però, mentre la Lliga Endesa s'aferra majoritàriament a elements coneguts per mantenir el seu esplendor –pocs nouvinguts estan brillant, i aprofitant l'oportunitat brindada–, el gros dels protagonistes del mercat estival certifiquen que l'elecció feta no va ser la millor. Alguns, de fet, ja han reorientat el seu destí, com Kaloian Ivanov i Andy Panko, segon i tercer més valorats l'exercici passat. El búlgar milita ara a la Lega (Avellino, al costat de Lakovic) després d'uns mesos frustrants al Donetsk. Un equip, l'ucraïnès, fet a cop de talonari –també hi milita encara un pivot pretès pel Barça Regal a l'estiu (D'Or Fischer)– i que no ha aconseguit trobar mai la sintonia col·lectiva ni els resultats. Ho va intentar Josep Maria Berrocal, però també ha acabat engolit per la impaciència dels gestors. Si fa o no fa el mateix li va passar a Panko al Panathinaikòs, on mai va disposar del pes específic que havia tingut al Lagun Aro i el Bilbao. L'oportunitat d'intercanvi per Gist amb l'Unicaja va ser una alliberació per a tothom, si bé a Màlaga tampoc hi està trobant regularitat en el rendiment. D'altres, com Nik Caner-Medley al Maccabi, han vist des d'un primer moment que el salari no ha de ser obligatòriament proporcional al rol de l'equip. I, molt pitjor encara els va als que van deixar la Lliga Endesa per fer el salt a l'altre costat de l'Atlàntic. Alguns, ni tan sols han tret el cap –Micah Downs, jugador revelació amb el Manresa, ha estat a prova als Celtics, però s'ha hagut de conformar amb la D-League– i els que anaven a l'NBA amb contracte garantit estan passant desapercebuts. Excepte algun dia molt puntual, Freeland (Blazers), De Colo (Spurs) i Teletovic (Nets), dominants en la Lliga Endesa i a Europa l'exercici passat, ara tenen minuts residuals i els dos primers han hagut de fer l'excursió a l'equip vinculat de la D-League en algun moment d'aquest curs per tenir rodatge i ritme competitiu.

És obvi que no tot, per bé o per mal, depèn del jugador. També contribueixen a la situació inesperada d'ostracisme l'aclimatació al nou entorn, el tècnic i l'encaix en l'equip, per citar-ne alguns factors. Per això, s'ha de filar prim perquè una elecció errònia, encara que a primer cop d'ull sedueixi per la proposta econòmica, pot afectar en el futur. Ja sigui per la projecció o perquè el catxet se'n ressentirà en cursos posteriors. No serà el cas d'Ndong –fent un curs notable al Galatasaray, a les ordres d'Ataman– i dels dos pivots que van emigrar al Khimki. Allà, Kurtinaitis ha fet d'Augustine un pilar defensiu del seu sistema i, a poc a poc, ha anat trobant un lloc a Paul Davis, esplèndid en el ràting valoració per minut en els últims partits. Sigui com sigui i amb la perspectiva de mig curs jugat, queda molt clar que la majoria de cracs que van marxar de la Lliga Endesa no han trobat el que buscaven a fora. Excepte diners, és clar. Però en el seu full de ruta, no tot era això.