El tradeline a l'NBA expira dijous i, a priori, no fa l'efecte que els Lakers tinguin la voluntat de moure cap dels seus tòtems –entre Kobe, Nash, Pau Gasol i Howard cobren 75 milions de dòlars– per cercar, a la desesperada, un encaix de la plantilla a les idees de D'Antoni i catapultar-lo cap al play-off. Un objectiu que, a principi de curs, podia fer riure perquè únicament es pensava en l'anell i que ara, ubicats ja en l'últim terç de fase regular, no és ni de bon tros a l'abast de la franquícia.

Passi el que passi d'aquí fins a final de curs, el pivot català no hi tindrà res a veure per culpa de la fasciïtis plantar que, com a mínim, el mantindrà de baixa fins a principi d'abril. És a dir, si no es lluita pel títol, temporada conclosa. Seria un colofó negre al seu annus horribilis, sens dubte el pitjor dels dotze cursos que fa que és en la competició. No només pels seus registres –acredita mínims de punts (13,4) i de percentatges en tirs de camp (45,3%)–, sinó també perquè les lesions l'han martiritzat. I, quan els problemes físics no han aparegut, ho ha fet la tensió gens dissimulada amb el tècnic, que l'obliga a jugar lluny de la zona i a córrer amunt i avall. Aspectes que sempre ha portat l'estil D'Antoni, però que condicionen algunes de les virtuts de Pau, cabdals per donar sentit als dos últims anells grocs. Entre una cosa i l'altra, tan sols ha disputat 36 partits i set començant des de la banqueta, en benefici d'Earl Clark. Inaudit.

Tot el període de recuperació i el presumible descans que es prendrà a l'estiu de la selecció estatal –amb el bitllet per al mundial 2014 ja assegurat, l'europeu no suposa cap estímul– li donen marge suficient per reflexionar cap on vol orientar els seus últims cursos en l'NBA. El 6 de juliol complirà 33 anys i viure immers en la incertesa sobre el seu futur –porta en aquesta situació des de final del 2011– no és gens saludable. Sobretot ha quedat palès en els últims mesos, en què el desgast patit ha estat notori, perquè ha rebut de tots costats. Fins i tot, de Kobe. Ara bé, s'entén que no sigui senzill desistir de continuar en la franquícia amb més glamur de la lliga, per molt enquistada que estigui la situació amb D'Antoni. Però, els missatges dialèctics disparats en les dues direccions, durs i directes a la jugular, han anat massa lluny i han fet irrecuperable la relació. Un altre problema en un vestidor esquerdat per tota la lluita de galls i la nul·la autoritat i capacitat del tècnic per dirigir-lo. I, en aquest sentit, la lesió li ha jugat a favor. Per guanyar temps.

M'explico. Ha quedat al descobert que Pau no encaixa en el sistema ni hi ha cap voluntat des de la banqueta perquè així sigui. Per tant, l'únic camí era el traspàs. I el pivot català s'equivocava a l'hora d'enrocar-se en la seva situació perquè tenint l'agent que té, no hauria de tenir problemes per trobar un destí adequat als seus interessos, és a dir, amb aspiracions de títol. O ens creiem que Arn Tellem, amb 12 All-Star en nòmina i una cartera de clients per un valor de 273 milions de dòlars no és capaç d'afrontar una operació d'aquestes dimensions amb èxit? Però ara, a Pau li convé mantenir-se a l'expectativa; no moure fitxa i esperar quins moviments poden fer els Lakers a l'estiu, en funció de com acabi la temporada. Qui sap, si la cúpula executiva groga es cansa d'esperar que D'Antoni trobi la fórmula per fer carburar l'equip i si Howard converteix en realitat les insinuacions fetes de marxar cap a Brooklyn, als Nets, potser s'obre un nou escenari per al curs 2013/14. Un escenari que potser sí que s'adaptaria al que Pau necessita. Si no és així i tot continua com fins ara, el millor que pot fer és buscar nous estímuls en una altra franquícia. A Los Angeles no li agrairan res del que ha fet i, en aquests moments de la pel·lícula, no està per perdre el temps.