Les jornades del judici de l'operació Port van passant amb més o menys interès depenent dels testimonis, però amb un element comú: els estrangers reconeixen que van ser clients d'Eufemiano Fuentes i que es van fer transfusions i/o van consumir productes dopants i els espanyols no en saben res de res. Amb l'excepció és clar, de Jesús Manzano, l'exciclista del Kelme i un dels culpables de tot aquest enrenou. Ivan Basso, Jorg Jaksche i Taylor Hamilton no han tingut cap problema a explicar-ho tot. Tots tres ja han patit sancions i no hi tenen res o ben poca cosa a perdre. Joseba Beloki, Isidro Nozal, Unai Osa i David Etxebarria han negat de totes les maneres possibles qualsevol relació amb Eufemiano Fuentes.

I, mentrestant, enmig del judici, tot i que fora de la sala de vistes, apareixen nous documents que relacionen l'atleta i ara senadora del PP Marta Domínguez amb Fuentes des que tenia 22 anys. La senadora no vol dir res, i des del seu partit diuen que això no té res a veure amb la seva activitat política. Des del Consell Superior d'Esports (CSD) i l'Agència Estatal Antidopatge (AEA) diuen que en prenen nota i que quan els toqui a ells actuaran en conseqüència.

I quan els tocarà actuar, al CSD i l'AEA? Quan sigui l'hora de les institucions esportives. Perquè no s'ha d'oblidar que el judici de l'operació Port no és un judici sobre el dopatge en l'esport, és un judici sobre la salut pública. Quan es va fer l'operació Port, l'Estat espanyol no tenia una llei antidopatge com ja existia a França i Itàlia. El que es posa en qüestió no és si Eufemiano Fuentes va dopar esportistes, sinó si amb les seves activitats amb la sang amunt i avall de les venes i les artèries alienes, al bany maria o congelada, hi va haver un risc per a la salut dels pacients del metge canari. I aquí és on morirà tot. Hi pot haver o no una sentència contra Fuentes, Saiz, Belda i companyia, però no tindrà efectes esportius, no ho oblidem.

Cal esperar que el judici ajudi a saber més coses del dopatge en l'esport –en l'esport, no només en el ciclisme, ha de quedar ben clar–, però tot el que es reveli hauria de tenir continuïtat en un altre escenari. Quan la jutgessa d'aquest cas dicti sentència –al marge de recursos posteriors– serà el torn del CSD, l'AEA, l'Agència Mundial Antidopatge i de les federacions estatals i internacionals dels esports que es considerin implicats –que no sigui només la de ciclisme, si us plau–. I ho haurien de fer encara que alguns dels possibles casos haguessin prescrit. S'ha d'arribar fins al final. Tenen molta sang guardada. Que l'analitzin i la comparin. Tant me fa si hi ha sancions o no, o si es retiren o no títols i medalles. Vull saber la veritat. Sabem que Lance Armstrong es va dopar i que hagi desaparegut del palmarès del Tour no canvia la realitat. Vull saber si Marta Domínguez es dopava o no. Si hi havia més ciclistes, i atletes, i tennistes i futbolistes i...